Jesucrist, Rei de l’Univers, se’ns manifesta com l’alfa i l’omega, el principi i la fi de totes les coses. Tot s’ha iniciat en el Crist i tot es recapitularà en Ell; mentrestant, es va realitzant la història de la humanitat i també la història personal de cadascú, com una anella de la cadena que va avançant vers el Regne de Déu.
Diu l’Apòstol sant Pau: “Ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus”; aquesta frase denota que el Crist ja regna sobre la terra abans que arribi el dia de la seva manifestació gloriosa. Al Parenostre demanem: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”. Si contemplem la vida amb ulls de fe, ens adonarem que Déu acompleix aquesta petició. és cert que hi ha esdeveniments que oculten i enfosqueixen la realització del Regne de Déu a la terra; fets en què nosaltres mateixos sovint, d’una manera directa o indirecta, també hi participem. Correm el risc d’acostumar-nos al mal i d’acabar convivint amb ell; “¿què hi farem?”, diem, “¡la vida és així!” La pregunta que ens hauríem de fer no és: “Si Déu és bo, ¿per què permet el mal?”, sinó aquesta altra: “Si Déu és bo i ha volgut portar-nos al Regne de la seva llum admirable, ¿per què els humans ens entossudim a viure en les tenebres?, ¿per què sovint som agents de mal en comptes de ser agents de bé? El Crist ha vençut la mort i el pecat, però cada ésser humà ha d’associar-se personalment al misteri de la mort i resurrecció del Salvador i deixar-se transformar per Esperit Sant; i fins que això no es realitzi, no desapareixeran l’odi i l’egoisme del món. Tanmateix, també hi ha moltes altres circumstàncies de llum que deixen entreveure la presència del Regne de Déu enmig nostre, com el raig de sol que s’obre pas enmig de les escletxes dels núvols.
La fe cristiana ens diu que no tenim la nostra morada definitiva aquí a la terra, sinó que la nostra ciutadania és al cel. Però, mentre vivim en aquest món, no ens podem desentendre d’ell, sinó que som cridats a treballar per una societat més justa i fraternal, una societat que sigui reflex del cel nou i la terra nova que Déu ens atorgarà. El cel no es compra amb diners o amb influències, sinó que es va fent realitat i es viu a través de l’amor manifestat en els gestos de la vida quotidiana. Aquests gestos són signe de la comunió amb Déu i amb els germans. Només gaudirà del cel en la vida eterna qui el tingui ja aquí a la terra, dins del seu cor, i procuri fer de la vida dels altres un reflex d’aquest cel que estem cridats a compartir. La vida humana del Crist ha posat de manifest que Déu és Amor i Veritat que no tenen fi, la raó i el sentit de la nostra vida. Que Crist, vertader Déu i vertader home, regni sempre en nosaltres.
