María_madre-min

Tradicionalment a les nostres latituds, el mes de maig ha estat dedicat a la Mare de Déu d’una manera especial – a l’hemisferi sud hom li dedica el mes de novembre, perquè allà és primavera en aqueixes dates.

Maig és conegut com el “Mes de Maria”; la primavera ja ben arrelada, la bonança del temps i l’abundància i el color de les flors contribueixen a donar més bellesa al record de la nostra Mare del Cel. Tots tenim o hem tingut una mare a la terra, però també tenim una Mare al cel: Jesucrist ens ha volgut donar la seva pròpia Mare com a Mare nostra en confiar-la al deixeble estimat al peu de la creu: «Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare”. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva» (Jn 19,25-27).

El deixeble estimat, que la tradició identifica amb sant Joan Evangelista, és el model de com ha de ser tot deixeble de Jesús: si ell rep la Mare del seu Mestre i Salvador a casa seva, nosaltres també n’hem de seguir l’exemple: hem d’acollir la Santíssima Verge a la nostra vida com acollim el mateix Jesús.

Aquest és el fonament de la devoció mariana de l’Església. En una línia semblant, el llibre dels Fets dels Apòstols ens diu dels primers deixebles: «Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’Ell» (Act 1,14). Maria continua essent present entre nosaltres com va ser-ho a l’Església primitiva, per això, els cristians, amb devoció, preguem amb Maria.

En aquest mes de maig, dedicat a la Mare de Déu, la nostra Mare del cel, ¿quin és el millor regal que li podem fer? Viure amb fidelitat com ella va viure i seguir i obeir els ensenyaments de Jesús: «Feu tot el que Ell us digui» (Jn 2,5), va dir als servidors de les noces de Canà, els quals van sortir així d’un mal pas. I és que en el compliment de la Paraula de Déu trobarem la vida.