ntraSraEucarist-min

Amb l’arribada del mes de maig, a les nostres parròquies té lloc la participació per primera vegada d’un bon nombre d’infants en el sagrament de l’Eucaristia, el que anomenem “la primera comunió”. També es veritat que en aquest primers anys del segle XXI hem vist una davallada con- siderable en la participació dels infants a la catequesi i a les celebracions de l’Eucaristia. Voldria pensar que aquesta davallada obeeix a la desaparició d’un cristianisme social heretat d’altres èpo- ques i que els nens que ara s’atansen al sagrament de l’Eucaristia ho fan amb convicció, almenys per part de llurs famílies. Però la veritat és que no és així. La major part de les primeres comunions que celebrem tenen lloc pel que encara queda d’inèrcia d’altres temps.

He pogut observar també una diferència notòria –a la baixa– entre el nombre de nens batejats i els qui després fan la primera comunió. Tot i que encara pesi la inèrcia d’èpoques passades, cada vegada menys, ¿no hem d’aprofitar la situació per donar més empenta a l’evangelització i a la força del sagrament?¿Per què fer la primera comunió?, ¿per què els infants han de participar de l’Eucaristia? Hi ha dues paraules de Jesús que ens ajuden a entendre-ho:

«Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi» (Jn 6,53-57).

«Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells» (Mc 10,14).

No podem privar els infants de la relació vital amb Jesucrist, i aquesta, que s’inicia en el Baptisme, passa pel seu refermament en la Confirmació i es consolida plenament en l’Eucaristia, la participació en la qual no pot pas quedar reduïda a una única vegada. El raonament d’alguns pares: «Nosaltres ara el bategem, després, quan sigui gran, si ell vol, ja farà la primera comunió» no és pas correcte, ja que amb el Baptisme s’inicia un procés de creixement i de maduració en la fe cristiana. El Baptisme ens introdueix en el misteri de la mort i resurrecció del Crist i ens fa participar en ell; ens constitueix en membres de l’Església, que és el mateix que dir en membres del Cos de Crist. ¿Quin sentit té llavors deixar de rebre com a do i aliment el Cos de Crist entregat per nosaltres? Podem apuntar a una tercera raó bíblica: el manament de Jesús: «Feu això, que és el meu memorial» (Lc 22,19). En aquest mandat, adreçat a tota la comunitat cristiana, que es reuneix per celebrar la Santa Cena i actualitzar així el sacrifici de la creu, també s’inclouen ens nens.