Quan em possava a escriure per al portal de Llum i Vida en l’inici de curs, m’ha vingut a la memòria una frase molt habitual en un dels feligresos de Vilassar de Dalt, el bon amic Salvador Estrada, que vaig conèixer ja fa molts anys. Era un home de molta empenta i sempre estava molt animat, fent del seu optimisme un estímul contagiós. Era freqüent que digués aquesta frase: «¡Ja hi som, ja hi tornem a ser!» en retornar de les vacances, al principi de curs, a l’inici de l’any civil i en altres activitats i circumstàncies que venien marcades per un començament.
Veient l’expressió́ del seu rostre, hom s’adonava que era una frase dita per animar per part d’algú que sabia viure en l’esperança. A l’inici del nou curs, també́ la podem fer nostra: «¡Ja hi som, ja hi tornem a ser!» El camí que se’ns obre per davant és llarg i intens, enmig d’unes condicions en les quals ens hem de prendre seriosament l’encàrrec de Jesucrist de ser «llum del món i sal de la terra», infonent esperança davant un panorama encara marcat per la pandèmia. En obrir el nou curs 2021-2022, podem identificar-nos amb la lletra d’un cant que de vegades hem cantat i que transcric sencer tot seguit: «Un poble camina pel desert del temps, sol, pols i oratge lluiten contra ell. Però el poble avança vers un horitzó, on els espera, fidel, el Senyor. I van cantant, decidit el pas. I van cantant, joiosa la faç̧. Car ben bé saben que a la fi del jorn seuran a la taula del Crist a l’entorn. Tot sembla tenebra en el seu voltant, pregon silenci sembla allà̀regnar. Però̀ la veu del Pare allunya tota por, i amb fe segueixen el Crist lluminós».
Iniciar un nou curs i tornar a la feina no és per a nosaltres, homes i dones de fe, cap fatalitat. Hem gaudit d’un temps estival, hem fet vacances, hem descansat i, abans de posar-nos novament a treballar, ens posem a la presència de Déu per encomanar-li aquest nou temps de gràcia que ens dóna en el qual som cridats a fer present el seu Regne.
