Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
“No m’ho mereixo!”, quantes vegades he sentit aquesta expressió, fins i tot també l’he dita més d’un cop. Segurament tu tampoc no et mereixes moltes de les coses que et passen: Un dia vas prestar diners al teu cunyat i des d’aleshores ell va deixar d’anar a casa teva i de respondre les teves trucades; ja no saps com són els teus nebots, i dels diners te’n voldries oblidar, encara que no pots,
perquè certament això no t’ho mereixes. Has entregat la teva vida al teu marit i als teus fills i el teu marit arriba a casa i se submergeix en l’ordinador, mentre que els teus fills amb prou feines t’adrecen la paraula si no és per demanar-te quelcom; et deprimeixes i et sents abandonada i traïda, mentre penses que «això no t’ho mereixes». Fa més de vint anys que t’estàs deixant la pell a la feina, dedicant-t’hi hores i procurant agradar els teus caps en tot; un dia, per recompensar la teva tasca van i t’acomiaden; i tu aixeques la vista al cel i et queixes perquè no t’ho mereixes pas.
Sovint trobem la vida molt injusta, però abans de desesperar-nos, cal aixecar la vista i mirar el Crucifix… Para esment i escolta què va dir sant Dimas, el Bon Lladre: «Nosaltres sofrim justament aquesta pena, perquè rebem el que mereixen els nostres actes, però aquest no ha fet res de mal» (Lc 23,41). Si ha existit una injustícia a la història, ha estat precisament aquesta: fixa’t com de vegades tractaven al Senyor, amb menyspreu, com molts no escoltaven les seves paraules; Jesús no va merèixer mai que el tractessin així, ni molt menys la terrible mort que va sofrir. Si hi ha hagut un ésser humà del tot innocent a la terra, certament ha estat Ell. Pel que fa a nosaltres, cal dir que molt sovint hem estat nosaltres, cal dir que molt sovint hem estat els seus botxins, perquè els nostres pecats han estat els qui l’han portat a la Creu. Cada vegada que jo pecava sabia que el meu pecat lliurava a la mort el Redemptor; per això m’uneixo a l’al·legat del Bon Lladre: m’he guanyat un càstig per les meves culpes, i si ho negués seria un neci indigne de redempció.
Potser el que han fet amb tu, mirat així, a ran de terra, sigui una completa injustícia. Però si no apartes la mirada del Crucifix, te n’adonaràs que hi ha injustícies plenes de justícia. A través de les injustícies dels homes, sofertes pel mateix Senyor encarnat, la Justícia amorosa de Déu et purifica i et prepara per entrar al Cel. Segurament no tens ni idea de quant Purgatori t’estalviaràs si saps portar amb paciència aquests menyspreus i ultratges. Si te n’adonessis, veuries que darrere d’aquestes “injustícies” s’oculta un desig amorós i patern de Déu. Entendries també que la Justícia divina és plena d’afecte; i, sobretot, deixaries de queixar-te per entonar un cant adolorit, però també alegre, d’acció de gràcies. Unint el teu sofriment al de Crist, l’únic Just, trobaràs el perdó dels teus pecats i arribaràs a la Vida Eterna. Si continues pensant que «no et mereixes això», aleshores no seràs digne de la redempció.
