Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Avui s’ens narra que alguns veïns anònims van anar on era Jesús per explicar-li la tragèdia “dels galileus la sang dels quals havia barrejat Pilat amb la de les víctimes que oferien en sacrifici”. Jesús respon recordant un altre esdeveniment dramàtic ocorregut a Jerusalem: la mort de divuit persones aixafades per la caiguda d’una torrassa de la muralla propera a la piscina de Siloè. La resposta de Jesús fa pensar. Abans de res, rebutja la creença tradicional segons la qual les desgràcies són un càstig de Déu. Jesús no pensa pas en un Déu “justicier” que va castigant els seus fills i filles repartint per aquí i per allà malalties, accidents, guerres o desgràcies, com a resposta a llurs pecats. Gira l’esguard cap els que hi són allà i els confronta amb ells mateixos: han d’escoltar en aquests esdeveniments la crida de Déu a la conversió i al canvi de vida.
Aquests dies estem veient la desesperació dels refugiats ucraïnesos i subsaharians. ¿Com llegir aquestes tragèdies des de l’actitud de Jesús? Certament, la primera cosa és que ens preguntem què estem fent nosaltres. La pregunta que ens pot guiar cap a la conversió no és «¿per què permet Déu aquesta desgràcia tan horrible?», sinó «¿com consentim nosaltres que tants éssers humans visquin en la misèria, sense llibertat i sense esperança de futur?» Al Déu crucificat no el trobarem pas demanant-li comptes a una divinitat llunyana, sinó identificant-nos amb les víctimes. No el descobrirem protestant per la seva indiferència o negant la seva existència, sinó col·laborant de mil maneres per mitigar el dolor a Ucraïna, a Síria, a Ceuta i a Melilla i al món sencer. Nostre Senyor ha negat rotundament la idea segons la qual el dolor és un càstig de Déu I al final conclou amb aquesta sentència: «Si no us convertiu, tots acabareu igual». És una crida directa a la nostra consciència.
Les desgràcies alienes han de ser per a nosaltres com una veu d’alerta i una invitació a la conversió interior. Sobretot en aquest període de Quaresma, temps de gràcia i de conversió. Si això ens neguiteja, la segona part ens consola. El “vinyater”, que és Jesús, demana a l’amo de la vinya, el seu Pare, que esperi encara un any. I mentrestant, Ell farà tot el possible (i l’impossible, morint per nosaltres) perquè la figuera produeixi fruit.
