Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La Setmana Santa ha estat una experiència plena d’intensitat i de gràcia. Hem acompanyat Jesucrist en la seva entrada triomfal a Jerusalem el diumenge de Rams. Hem estat amb Ell al Cenacle rebent el seu Cos i la seva Sang com aliments de vida eterna. L’hem seguit fins al Calvari i l’hem vist morir a la Creu. Hem plorat la seva mort i hem vist com el dipositaven al Sepulcre. ¿Potser hem pensat també com els primers deixebles que tot s’havia acabat? Després de tants segles, nosaltres sabem com s’ha desenvolupat la història i, segurament per això, ens costa de viure amb emoció els esdeveniments de la Pasqua. Caldria que ens féssim conscients que en aquesta història hi som implicats cadascun de nosaltres. El Crist ha donat la seva vida per tu i per mi, perquè d’esclaus del pecat com érem, passéssim a ser fills de Déu.
Les dones que anaren de bon matí al sepulcre a ungir el cos de Jesús, l’últim que esperaven era la seva resurrecció. ¿Com és que havien perdut l’esperança? ¿és que Jesús no havia predit tot el que passaria, que seria lliurat a mans de les autoritats, que l’assotarien i que el farien morir en una creu, però què al tercer dia ressuscitaria? ¿és que no havien vist com Jesús havia fet sortir Llàtzer fora de la tomba i havia tornat a la vida a la filla de Jaire i al jove de Naïm? Sí, efectivament tot això ho havien vist i sentit, ¡però les circumstàncies en què va morir Jesús eren tan diferents a les dels episodis esmentats! En aquests fets, Jesús actuava amb autoritat i manifestava la seva glòria; però a la creu, la glòria i l’autoritat havien desaparegut del tot, i el que van veure al Calvari fou un Jesús derrotat, al qual semblava que se li havien acabat tots els recursos. ¿No seria que realment Déu l’havia abandonat? La creu va ser per a elles i per als deixebles la prova de foc, en la qual semblaven haver-se cremat per sempre la fe i l’esperança, les il·lusions i les expectatives que hi havien posat… Tot hi havia finit. Tanmateix, la providència de Déu va voler que no s’acabés l’amor, per això anaven a ungir el cos de Jesús, perquè l’estimaven… Tots sabem que l’amor és capaç d’anar més enllà de la mort, i fou precisament gràcies a l’amor que Déu va fer ressuscitar en elles la fe i l’esperança, i va manifestar que, en ser Ell l’Amor infinit, té poder sobre la mort que amenaça l’ésser humà.
En arribar al sepulcre, el van veure buit: el cos de Jesús no hi era, i van rebre la gran notícia:
Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. (Mc 16,6).
Avui nosaltres hem de sentir aquest anunci amb l’emoció amb què el van escoltar aquelles dones que estimaven Jesús i que es convertiren en testimonis de la resurrecció, en missioneres de la Bona Notícia. ¡Ha ressuscitat el Crist, Senyor nostre, al·leluia! Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. Portem aquest anunci al nostre món que tant ho necessita: li cal recuperar la fe per viure en l’esperança, només així podrem viure units compartint l’amor del Crist ressuscitat.
