MariaInmaculada-min

La celebració de la Concepció Immaculada de la Verge Maria es relaciona profundament amb el sentit de l’Advent, perquè Maria és la gran figura de l’esperança. Ningú com ella va esperar amb tanta intensitat la vinguda del Salvador. Per preparar una estança digna per al seu Fill, Déu va beneir i santificar aquella humil serventa seva des del mateix instant de la concepció, salvant-la des del bon començament –en previsió dels mèrits del Crist– de la màcula del pecat original. Sense distingir-se externament de les dones del seu poble i de la seva època, Maria és l’obra mestra de la gràcia divina.

La vida de Maria va estar adornada per moltes virtuts: humilitat, confiança en Déu, rectitud d’intenció i disponibilitat per fer la voluntat de Déu. Però ara en vull destacar especialment una: la puresa, que ella visqué al llarg de la seva vida de tal forma que es transformà en un espill de la puresa infinita de Déu. «Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu», ens diu Jesús a les Benaurances; la puresa ens apropa i ens fa semblants a Déu, i solament aquells que tenen un cor net i uns ulls purs el podran veure.

Per a molts, avui dia, se’ls fa difícil creure en la virginitat de la Mare de Déu. No és gens estrany, perquè l’ambient que ens envolta –tan carregat de sensualitat– ha fet problemàtic creure fins i tot en el sentit de la puresa i en el valor de la castedat. ¿No és veritat que des dels mitjans de comunicació social tot sovint es ridiculitza la puresa i es considera la guarda de la castedat com una actitud pròpia de persones timorates, beneites o reprimides i retrògrades? ¿No és cert que tot sovint es banalitza la paraula “amor” i el seu significat es redueix només a la satisfacció egoista dels desigs carnals? ¿Què pot entendre, doncs, una persona que pensi així? ¿Com podrà apreciar l’excel·lent valor de la puresa de Maria i de la netedat de cor de tots aquells que han volgut seguir el camí iniciat pel Crist, reflex de la infinita puresa de Déu? Cal, per tant, sortir d’un mateix i iniciar el camí de la conversió.

En el pla redemptor de Déu, Maria és el model de la nova humanitat salvada per Jesucrist i per això Ell va voler que la salvació atengués en ella des del primer instant de la seva vida. D’alguna manera, el que ella fou des de la seva concepció, ho som nosaltres amb el baptisme. En contemplar l’ésser humà, amb tota la seva grandesa, com a imatge de Déu, podrem comprendre que tot pecat i per això també qualsevol pecat contra la puresa, és un atac contra la semblança divina que el Senyor ha posat en cadascú de nosaltres, una profanació i una injúria contra la dignitat de la naturalesa humana, que és Temple on habita l’Esperit Sant. Però la puresa, per a ser autèntica, ha de fer-nos descobrir la nostra pobresa humana i fer-nos disponibles a la voluntat de Déu; ha de venir acompanyada d’altres virtuts com les que adornaren la vida de la Verge Maria. Invoquem avui i sempre la Santa Mare de Déu i demanem-li que uneixi la seva pregària a la nostra per tal que la gràcia de Jesucrist no deixi mai d’actuar en nosaltres.