En el tercer diumenge d’Advent, Diumenge Gaudete, Diumenge de l’Alegria, apareix amb força la figura de Joan Baptista, el precursor. Jesús ens en parla avui: «D’entre tots aquells que les mares han portat al món, no hi ha cap de més gran que Joan». És el missatger enviat per Déu per a preparar el seu camí. En Joan es compleixen les promeses anunciades pels profetes des de temps antics.
Déu ve en persona a salvar-nos. Després del pecat original, com escoltàvem en la solemnitat de la Immaculada, el món va quedar sotmès sota l’esclavatge del pecat. D’aquesta manera, l’ésser humà va trencar l’harmonia amb ell mateix, amb el proïsme i amb Déu. La terra sencera, tota la creació, van quedar malmeses. Però Déu no deixa que aquest sigui el final de la història. Ja des d’antic, Déu havia promès a Israel un Messias. Els profetes recordaren contínuament aquesta promesa; així ho hem escoltat, per exemple, en el profeta Isaïas. L’anunci de la vinguda de Déu en persona ve acompanyat de signes: s’obriran els ulls del cec i les orelles del sord, saltarà el coix com un cérvol i cantarà la llengua del mut. En definitiva, desapareixerà tota tristesa i vindrà l’alegria i la felicitat. ¿No és precisament això el que trobem a faltar al nostre món? Quan mirem al voltant nostre, ¡ens cansem tan sovint de veure penúries, tristeses, sofriments i violència! Per això, l’esperança d’Israel en l’arribada d’un Messias ha de ser també la nostra. Necessitem l’alegria i el goig, necessitem que els febles s’enforteixin, que desapareguin les injustícies i els sofriments. Per això, l’anunci del profeta Isaïas és tan actual avui per a nosaltres: Déu ve en persona a salvar-nos.
A l’Evangeli llegim com Joan Baptista, el precursor, envia des de la presó a dos dels seus deixebles a preguntar-li a Jesús si és Ell el Messias que ha de venir. En Joan veiem representades les esperances d’Israel i també les nostres. La resposta de Jesús a aquells enviats és clara: Digueu a Joan el que veieu i sentiu. I és que la salvació que Jesús ens porta ve acompanyada d’aquells signes anunciats per Isaïas. Jesús torna la vista als cecs, guareix els invàlids, purifica els leprosos, ressuscita els morts i evangelitza els pobres. Els miracles de Jesús que ens narra l’Evangeli són els signes que acompanyen l’acció salvadora del Crist. Podem creure en Ell perquè fa el que fins aleshores no havia fet ningú: guarir malalts i ressuscitar morts. Per això, els cristians tenim posada l’esperança en el Crist, el Salvador, el que ja va venir fa dos mil anys a Betlem, Déu vingut en persona, però que també ha de tornar novament per judicar els vius i els morts; així ho recordem en el temps d’Advent. Mentrestant, no podem defallir en l’esperança, a la qual l’apòstol Jaume ens crida a mantenir-nos ferms i a tenir paciència. En aquest advent, demanem al Senyor que faci créixer la nostra esperança. Davant d’aquest món, tan ple de tristeses i sofriments, esperem amb paciència i plens de confiança el Senyor que ve a portar-nos l’alegria i el goig de la salvació. Amb Maria, mare de l’esperança i causa de la nostra alegria, continuem avançant pel camí de l’Advent.
