Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Els textos d’avui fan referència a la vida comunitària, ja sigui en el poble en marxa vers la terra promesa, ja sigui en la comunitat eclesial. La primera lectura parla de la donació de l’Esperit de Déu als setanta caps del poble en camí pel desert. A l’Evangeli queden reflectits determinats aspectes de la vida dels deixebles i dels primers cristians en les seves relacions internes i en les relacions amb els qui no pertanyen a la comunitat cristiana. Sobretot, hem de recalcar la gran obertura de l’esperit de Jesucrist davant dels qui no pertanyen al grup, a la comunitat creient. «Deixeu-lo fer», diu Jesús a Joan i als deixebles. Aquest comportament de Jesús troba la seva prefiguració en el de Moisès en saber que el seu esperit ha estat comunicat a Eldad i Medad que no pertanyien al grup dels setanta: «Estàs gelós per mi? ¡Tant de bo que tot el poble de Jahvè tingués el do de profecia, i que Jahvè els donés a tots el seu Esperit!».
Jaume s’adreça al final de la seva carta als membres rics de la comunitat per recriminar la seva conducta i fer-los-hi reflexionar a la llum del judici final. A l’Església hi ha rics de béns, i molts d’ells són alhora rics d’amor veritable. A l’Església hi ha també els pobres en béns, però que posseeixen una riquesa extraordinària de fe, d’amor i d’esperança. Hi ha també, dissortadament, els altres, els rics de béns i pobres d’amor, els pobres de béns i rics en ànsies de llogre i de riqueses. Els rics vertaders en l’Església són els sants. Si a més de ser rics en santedat, són rics de béns, molt millor, sempre i quan els posin al servei de tothom.
Els rics han de ser molt conscients que llurs riqueses no són tant per gaudir-ne i malgastar-les com per posar-les al servei dels necessitats. Aquí no en parlem de les riqueses mal adquirides, com ens anem acostumant ara la nostra societat en què uns pocs es fan amb els diners de tots els ciutadans; mentre que la immensa majoria de la societat passa gana i viu en la indigència. Tornem així als versets anteriors de Marc que llegíem la setmana passada: «Qui vulgui ser el primer que sigui l’últim i el servidor de tots».
