Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
L’arribada del Nadal ens fa celebrar festivament la vinguda de Déu a nosaltres. Més enllà de la poesia i la tendresa que inspiren el naixement d’un infant, cal que des de la fe i l’esperança aprofundim en el que significa que Déu es fa home. El Senyor de la història entra a la nostra història i ho fa amb totes les conseqüències del que això representa: En encarnar-se al si de la Verge Maria, assumeix una naturalesa humana des de la concepció fins a la mort; i després de ressuscitar, no se’n desprèn. El Fill de Déu assumeix una vida humana plena, no juga pas simplement a ser home, com ens explica la mitologia grega dels seus déus que, avorrits d’estar a l’Olimp, baixaven de tant en tant a la terra per divertir-se a costa dels pobres mortals. No, Déu no ve a divertir-se sinó a donar la vida; no es fa passar per home, ni es disfressa agafant l’aparença humana durant el temps que l’interessa, sinó que viu realment la vida que viuria qualsevol ésser humà, i no retorna a la glòria fins haver complert la missió que el Pare del cel li havia encomanat.
I per viure una vida plenament humana, el Fill de Déu va passar per l’etapa que tots hem passat d’embrions i fetus. Proclama un bell cant litúrgic, el Te Deum: «Vós, en fer-vos home per alliberar els homes, no defugíreu d’entrar en el si de Verge». Amb la seva resposta a l’àngel: «Sóc l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la vostra paraula», Maria va acceptar el pla de Déu en la seva vida i acollí la vida del seu Fill, que va prendre carn humana dins les seves entranyes. Maria va acollir la vida del Fill de Déu i Josep va protegir aquesta vida. En aquells moments, Déu s’havia avingut a fer-se un ésser vulnerable. Maria hauria pogut dir que no a la proposta del Senyor, puix que en cap moment Déu no la va privar de llibertat; Josep hauria pogut refusar Maria com esposa, l’hauria pogut denunciar i no fer-se càrrec del Fill que gestava; Maria hauria pogut ser víctima d’una llei que l’hauria condemnada a mort i, en tots tres casos, el Creador de l’Univers es podia veure exposat a ser víctima d’un avortament o d’un abandó. ¡Causa vertigen pensar fins a quin punt Déu Totpoderós va avenir-se a fer extremament feble, a posar-se a les nostres mans! Causa admiració veure la grandesa de l’obra de la gràcia en Maria i Josep que, vencent tot temor, van ser generosos amb Déu, acollint com a fill el Salvador, el qual es manifestava primer com un fetus que creixia en el si de la mare i després com un nadó que depèn en tot dels seus pares.
¿No ens estarà transmetent el Nadal un missatge clar a favor de la vida, un missatge que ens mostra Jesús solidari amb l’origen i el destí de la humanitat sencera?
