L’arribada del Nadal ens fa celebrar festivament la vinguda de Déu a nosaltres. Més enllà de la poesia i la tendresa que inspiren el naixement d’un infant, cal que des de la fe i l’esperança aprofundim en el que significa que Déu es fa home. El Senyor de la història entra a la nostra història i ho fa amb totes les conseqüències del que això representa: En encarnar-se al si de la Verge Maria, assumeix una naturalesa humana des de la concepció fins a la mort; i després de ressuscitar, no se’n desprèn. El Fill de Déu assumeix una vida humana plena, no juga pas simplement a ser home, com ens explica la mitologia grega dels seus déus que, avorrits d’estar a l’Olimp, baixaven de tant en tant a la terra per divertir-se a costa dels pobres mortals. No, Déu no ve a divertir-se sinó a donar la vida; no es fa passar per home, ni es disfressa agafant l’aparença humana durant el temps que l’interessa, sinó que viu realment la vida que viuria qualsevol ésser humà, i no retorna a la glòria fins haver complert la missió que el Pare del cel li havia encomanat.
I per viure una vida plenament humana, el Fill de Déu va passar per l’etapa que tots hem passat d’embrions i fetus. Proclama un bell cant litúrgic, el Te Deum: «Vós, en fer-vos home per alliberar els homes, no defugíreu d’entrar en el si de Verge». Amb la seva resposta a l’àngel: «Sóc l’esclava del Senyor, faci’s en mi segons la vostra paraula», Maria va acceptar el pla de Déu en la seva vida i acollí la vida del seu Fill, que va prendre carn humana dins les seves entranyes. Maria va acollir la vida del Fill de Déu i Josep va protegir aquesta vida. En aquells moments, Déu s’havia avingut a fer-se un ésser vulnerable. Maria hauria pogut dir que no a la proposta del Senyor, puix que en cap moment Déu no la va privar de llibertat; Josep hauria pogut refusar Maria com esposa, l’hauria pogut denunciar i no fer-se càrrec del Fill que gestava; Maria hauria pogut ser víctima d’una llei que l’hauria condemnada a mort i, en tots tres casos, el Creador de l’Univers es podia veure exposat a ser víctima d’un avortament o d’un abandó. ¡Causa vertigen pensar fins a quin punt Déu Totpoderós va avenir-se a fer extremament feble, a posar-se a les nostres mans! Causa admiració veure la grandesa de l’obra de la gràcia en Maria i Josep que, vencent tot temor, van ser generosos amb Déu, acollint com a fill el Salvador, el qual es manifestava primer com un fetus que creixia en el si de la mare i després com un nadó que depèn en tot dels seus pares.
¿No ens estarà transmetent el Nadal un missatge clar a favor de la vida, un missatge que ens mostra Jesús solidari amb l’origen i el destí de la humanitat sencera?
