En l’Infant que ens ha nascut, Déu acompleix les promeses d’esperança que Israel i la humanitat havien anhelat des de tots els temps. Avui és dia d’alegria i de goig perquè podem veure el que tantes generacions havien esperat. El que l’home sempre havia somiat i anhelat, la plenitud de l’ésser humà, l’esperança davant la desesperació, la llum i la bellesa enfront de l’obscuritat, la joia i el goig davant de l’angoixa i la tristesa, la llibertat enfront de l’opressió, la justícia davant l’abús i la pau enfront de l’agressió i la violència, s’han fet realitat en aquest infant que ens ha nascut.
En aquest petit cos qeu avui adorem hi ha un misteri immens. El misteri de la promesa acomplerta, la mateixa esperança feta carn. Ha arribat la salvació, la glòria de Déu, la plenitud del que existeix, la Paraula de Déu ha vingut a l’home. Déu mateix s’ha fet home per amor a l’home, per donar-li esperança.
Una esperança que comença avui, però que es mostra en la que serà tota la seva vida fins a terminar de perfeccionar-se amb la seva mort i resurrecció per tancar el cercle de la promesa i la vida de Déu i de l’home.
