Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La història dels deixebles d’Emmaús és un dels relats més bonics i commovedors de tot l’Evangeli. Els deixebles d’Emmaús -només en sabem el nom d’un, Cleofàs- eren dos dels seguidors de Jesús que havien estat a Jerusalem durant la crucifixió i havien sentit notícies difuses sobre la resurrecció del mestre, però encara estaven desanimats i confosos. Mentre anaven de camí cap a Emaús, Jesús se’ls hi va unir, però no el van reconèixer. El Mestre els va preguntar sobre la seva tristesa i el seu desconcert, i els deixebles li van explicar tot el que havia passat a Jerusalem. Però, malgrat haver sentit tot això, els deixebles encara no entenien la veritable naturalesa de la resurrecció. Va ser llavors quan Jesús va començar a ensenyar- los, a partir de les Escriptures, tot allò que havia passat i allò que significava. Els deixebles van escoltar amb atenció i finalment, quan van arribar a Emaús, van convidar Jesús a quedar-s’hi i a sopar amb ells. En el moment que Jesús va partir el pa, els ulls dels deixebles es van obrir i el van reconèixer. Però abans que poguessin dir una paraula, Jesús va desaparèixer.
Els deixebles d’Emaús són un exemple per a tots nosaltres. Igual que ells, també ens podem sentir desanimats i confosos per les dificultats i desafiaments de la vida. Però igual que Jesús es va unir als deixebles en el camí, Ell també s’uneix ara a nosaltres en el nostre camí. Podem trobar consol i saviesa a les Escriptures, i podem experimentar la presència de Jesús quan junts partim el pa, ho fem a cada celebració de l’Eucaristia. Alhora, la història dels deixebles d’Emmaús ens ensenya que la resurrecció de Jesús és un misteri profund que no sempre és fàcil d’entendre. Fins i tot els deixebles que havien passat tant de temps amb Jesús no ho van reconèixer al principi. Però quan el Mestre els va obrir els ulls, tot va canviar per a ells. Hem de tenir fe i confiar que la resurrecció és vertadera i que Jesús és present a les nostres vides, fins i tot si no sempre el veiem immediatament.
En resum, la història dels deixebles d’Emmaús ens mostra que la fe, l’esperança i l’amor de Déu sempre resten amb nosaltres, fins i tot en els moments més difícils. Hem de confiar que Jesús és amb nosaltres en el nostre camí per ensenyar-nos i guiar-nos. I, quan partim el pa junts, experimentem la presència real de Jesús a les nostres vides. Que aquesta història ens inspiri a seguir Jesús amb valentia i confiança en el nostre camí de fe.
