Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
A la primera lectura, la comunitat cristiana primitiva se n’adona dels resultats de discutir sobre la justificació sense haver consultat amb els apòstols. El Salm 66 presenta el caràcter universal de la lloança que li devem a Déu. A la segona lectura hom descriu la grandesa de la nova Jerusalem, fundada sobre dotze columnes amb els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. A l’Evangeli, Jesús assegura als seus deixebles que els enviarà un mestre, l’Esperit Sant, i els anima a preparar-se per la seva partença.
A l’evangeli de Joan podem llegir una sèrie de discursos en els quals Jesús es va acomiadant dels seus deixebles. Els comentaristes li donen el nom de El Discurs de comiat. S’hi respira una atmosfera molt especial: els deixebles tenen por de quedar-se sense el Mestre; Jesús, per la seva banda, insisteix en que, malgrat la seva partença, mai no sentiran la seva absència. Fins a cinc vegades els repeteix que podran comptar amb «l’Esperit Sant». Ell els defensarà, ja que els mantindrà fidels al seu missatge i al seu projecte. Per això en diu «Esperit de la veritat». En un moment determinat, Jesús els explica millor quin serà el seu paper: «El Defensor, l’Esperit Sant … serà qui us ho ensenyi tot i us farà recordar tot el que us he dit». L’Esperit serà la memòria viva de Jesús.
L’horitzó que Jesús ofereix als deixebles és grandiós. D’Ell en naixerà un gran moviment espiritual de deixebles que el seguiran defensats per l’Esperit Sant. Es mantindran en la seva veritat, ja que l’Esperit els anirà ensenyant tot el que Jesús els ha anat comunicant pels camins de Galilea. Ell els defensarà en el futur de la torbació i de la covardia. Jesús desitja que copsin bé allò que significarà per a ells l’Esperit de la veritat i Defensor de la seva comunitat: «Us deixo la pau; us dono la pau». No només els hi desitja la pau, sinó que també els hi regala la seva pau. Si viuen guiats per l’Esperit, recordant i guardant les seves paraules, coneixeran la pau. No és una pau qualsevol. És la seva pau. Per això els diu: «No us la dono jo com la dóna el món». La pau de Jesús no es construeix amb estratègies inspirades en la mentida o en la injustícia, sinó actuant amb l’Esperit de la veritat. Els deixebles s’han de reafirmar en Ell: «Que els vostres cors s’asserenin, no us acovardiu».
En aquests temps difícils de desprestigi i torbació que estem patint a l’Església, seria un greu error pretendre defensar la nostra credibilitat i autoritat moral actuant sense l’Esperit de la veritat promès per Jesús. La por seguirà penetrant en el cristianisme si busquem assentar la nostra seguretat i la nostra pau allunyant-nos del camí traçat per Ell. Quan en l’Església es perd la pau, no és possible recuperar-la de qualsevol manera ni serveix qualsevol estratègia. Amb el cor ple de ressentiment i ceguesa no és possible introduir la pau de Jesús. Cal convertir-nos humilment a la seva veritat, mobilitzar totes les nostres forces per desfer camins equivocats, i deixar-nos guiar per l’Esperit que va animar la vida sencera de Jesús. «L’Esperit Sant, que el Pare enviarà en nom meu, us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit». En aquests últims dies de Pasqua demanem per intercessió de la Mare de Déu Mare de Déu i Mare nostra, obrir-nos a l’Esperit: l’hem rebut en ser batejats i confirmats, però cal que -com a ulterior do- rebroti en nosaltres i ens faci arribar allà on no podem arribar sense la seva ajuda.
