Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
A la Lletania del Rosari saludem la Mare de Déu com a “Causa de la nostra alegria”. Per què li dediquem aquesta lloança? Perquè per ella ha vingut al món Aquell que ens porta l’alegria veritable: Jesucrist, el Fill de Déu, el nostre Salvador. Déu ha volgut que la humanitat cooperés amb Ell a portar alegria a l’orbe, per això ha volgut que el seu Fill es fes home i que, per tant, naixés d’una dona per poder compartir així la nostra condició humana. La Benaurada Verge Maria és la gran col·laboradora humana en portar-nos l’alegria que ve de Déu.
Jesucrist porta l’alegria al món perquè ens dóna la salvació. Quan tot al nostre voltant es veu envaït per la tenebra, la tristesa, la desesperança i la frustració, el Crist ve a il·luminar el món portant-nos de part de Déu els dons de la fe, l’esperança i la caritat, i aquesta llum que ens il·lumina ens dóna també calor humà i alegria, ens fa veure que el túnel fosc en el qual ens trobàvem té una sortida. Gràcies al nostre Salvador, ja no caminem en la foscor i, per tant, ja no caminem en el temor i la por, sinó que veiem amb seguretat quin és el camí i quina és la nostra meta.
L’apòstol Pau deia als cristians de Galàcia, com a resum de la seva predicació: «Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut de dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui estaven sota la Llei, perquè rebéssim la adopció filial» (Ga 4,4). ¿I quina alegria més gran hi pot haver que la de ser adoptats per Déu com a fills seus? Així, el Fill de Déu es fa home perquè nosaltres arribem a ser fills de Déu, aquesta és la dignitat més gran que podem tenir. Tenir aquesta certesa és un gran motiu de joia que ha de transformar tota la nostra vida, ja que com han dit molts autors espirituals, «un cristià trist és un trist cristià».
Unida al seu Fill i a la seva missió, Maria va viure sempre en l’alegria: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,46-47). Aquestes paraules que va pronunciar en la seva visita a la seva cosina Elisabet poden ser molt bé el programa de tota la nostra vida, i l’Església les proclama i les canta cada dia a l’hora de Vespres. No obstant això, l’alegria en la qual va viure la Mare de Déu, no li va estalviar els problemes, els sofriments i les inquietuds pels quals, com a ésser humà, va haver de passar, però sí que li va donar fortalesa i bon ànim per seguir endavant. Maria no va ser feliç sense problemes, sinó que va ser feliç malgrat els problemes i més enllà d’aquests; per això ella ens ensenya com viure l’alegria plens de confiança en Déu. En demanar-li que ens doni l’alegria, Santa Maria ens dóna el seu ensenyament de vida i ens mostra el seu Fill, el missatge del qual és Evangeli, és a dir, Bona Notícia, una notícia joiosa i alegre sens dubte.
