Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La vida cristiana es desenvolupa en un progrés continuat. Quan Jesús va dir d’Ell mateix que era “el camí, la veritat i la vida”, ens indicava una fe dinàmica, que no es pot quedar aturada ni un sol instant. Sempre ens cal caminar per la ruta de l’Evangeli i ningú no pot dir que ja hagi arribat al terme i a la perfecció en aquest món. Creixem en la vida de fe gràcies a l’Esperit Sant que Jesucrist ens envia des del Pare, puix que és Ell qui ens guia pel camí que porta cap a Déu.
L’originalitat i la plenitud de la revelació divina consisteix en que Déu se’ns manifesta com a relació d’amor en Ell mateix, un amor desbordant que es comunica a les criatures. Durant el temps de Seminari em vaig afeccionar molt a l’estudi de la filosofia, tanmateix el començament va ser dur: calia llegir molt i dedicar constància i llargues estones per comprendre el que cada autor volia dir i ensenyar, gairebé posar-se a la seva pell; calia estar obert a totes aquelles idees no sempre fàcils de comprendre i d’assumir; eren com “una càrrega massa pesada” (cf. Jn 16,12). Vivim en el món de la imatge, de la informàtica i de l’internet i llegir llarga estona se’ns fa pesat, més quan hom ha de fer un esforç suplementari per entendre. Voldríem aprendre i saber en un instant, a primer cop d’ull. La cultura light i el principi del mínim esforç han sembrat una certa confusió en voler identificar gairebé sempre pedagogia amb diversió. I quan no es donen aquests ingredients, quan veiem que ens hi hem d’esforçar, aleshores ens tanquem i desconnectem, no ens interessa allò que ens puguin presentar, i menys si no li veiem una utilitat pràctica immediata. Però cultivar el pensament requereix d’una disciplina i d’una obertura de cor i d’intel·ligència que ens ajudaran a omplir-nos de saviesa. I seguir Jesucrist, deixar-se guiar pel Mestre i créixer en la vida espiritual demana tenir paciència i ser perseverant; demana obrir-se a l’acció de l’Esperit Sant, que ens faci aprendre a gustar la dolçor de l’Evangeli.
Déu ens ha creat a imatge i semblança seva, i per això son cridats a viure en solidaritat i esperit fraternal, en amor i oblació, en comunió, en definitiva. Déu és comunió de persones en l’amor: el Pare engendra eternament el Fill i l’estima amb un amor tan etern i perfecte que aquest amor és també una persona, l’Esperit Sant que el Fill de Déu fet home ens comunica i vessa en els nostres cors. Si tots participem d’un mateix Esperit, si tots som cridats a gaudir una mateixa glòria divina, ¿perquè no fomentem ja l’amor i la comunió aquí a la terra?
