En començar un nou curs, en el qual la catequesi tindrà com sempre un gran protagonisme, em ve al pensament el fet de la transmissió de la fe; és cert que aquesta és un do de Déu, però alhora, el Senyor ha volgut concedir-nos aquest do a través de la transmissió i de l’ensenyament generacional: els més grans –pares, avis, catequistes i mestres– fan conèixer als més joves i als petits els continguts del missatge cristià. I així, l’Evangeli es va transmetent de generació en generació.
Fa molts segles, el salmista, en la seva pregària, s’adreçava a Déu amb aquestes paraules: «Us donarem gràcies per sempre més; proclamarem les vostres lloances a cada generació» (Sl 79,13); «Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat» (Sl 89,2); «Al llarg de tots els segles heu estat sempre la nostra muralla» (Sl 90,1). I la Verge Maria, quan es va trobar amb Elisabet, va esclatar plena de goig tot dient de Déu aquesta lloança: «El seu nom és sant i l’amor que té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,49-50). Els cristians de la nostra època i del lloc on vivim som anelles en la cadena de la transmissió de la fe i del coneixement de Déu, un coneixement que comporta també l’amor que rebem d’Ell i que a Ell li hem de tenir. Per tot això, tenim una gran missió i una immensa responsabilitat.
Tanmateix, al nostre temps sembla que aquesta cadena s’hagi trencat o, en el millor dels casos, s’hagi encallat i que ja no reeixim a transmetre els coneixements evangèlics: avui ens trobem amb generacions d’avis o de pares, que han estat sempre molt compromesos amb l’Església, i segueixen estant-ho, però que els seus fills o els seus néts s’han allunyat de la pràctica religiosa o fins i tot de la vivència de la fe. Àdhuc ens trobem que en moltes famílies la tradició generacional de la fe es redueix a moments molt puntuals, com pot ser el bateig, la primera comunió, el casament en alguns casos, o les exèquies, però hi manca una pràctica religiosa i un compromís amb l’Església i que siguin habituals en la vida de totes aquestes persones.
Constatem un fet, però no ens deixem desanimar per aquestes circumstàncies. Amb la confiada posada en la força i la llum que ens dóna l’Esperit Sant, hem de veure els temps en què vivim i la nostra generació com a una oportunitat de treballar en el Regne de Déu i d’escampar l’Evangeli d’una manera nova, vivint arrelats en Jesucrist, aprofitant tots els mitjans que avui tenim a l’abast, i agraint a Déu la confiança que Ell ha volgut dipositar en nosaltres fent-nos col·laboradors de la seva obra salvífica.
