vida-y-muerte-min

Hem celebrat aquest cap de setmana la Commemoració de tots els fidels difunts i voldria compartir una reflexió del teòleg José A. Pagola que a mi m’ha fet pensar sobre la realitat de la mort.

«Allò que nosaltres anomenem mort no és sinó terminar de morir. L’últim instant en què s’apaga la vida biològica. En realitat, tardem en morir vint, quaranta o setanta-cinc anys. Des que naixem estem ja morint. La mort no és una cosa que ens arriba des de fora, al final de la nostra vida. La mort comença quan naixem.

Ens anem morint segon a segon i minut a minut, gastant de manera irreversible l’energia vital que posseïm. Els homes som mortals no perquè a la fi de la nostra vida hi ha un final, sinó perquè constantment la nostra vida es va buidant, es va desgastant i es va “morint”.

Però la mort no és només un problema de l’individu humà. La mort és present dins de tota vida, embolicant tot vivent amb els seus braços poderosos. Es pot afirmar que tot el que viu s’encamina ja cap a la mort.

Els animals que corren, volen i s’agiten per tota la terra, la vegetació multicolor que cobreix el nostre planeta, la vida que es pot tancar en l’univers sencer, camina cap a la mort.

Però cal dir encara alguna cosa més. Tot allò que els vivents construeixen, les seves organitzacions, els seus grans sistemes, les seves revolucions, èxits i conquestes estan abocats també a morir un dia.

I no obstant això, des del fons de la vida, de tota vida, neix una protesta. Cap vivent no vol morir. I aquesta protesta es converteix en l’home en un crit conscient d’angoixa i d’impotència que reflecteix i resumeix el desig profund de tota la creació.

Els cristians creiem que aquest anhel per la vida ha estat escoltat per Déu. Jesucrist mort pels homes, però ressuscitat per Déu, és el signe i la garantia que Déu ha recollit el nostre crit i vol encaminar tot cap a la plenitud de la vida.

Per això dins d’aquesta vida mortal, el creient és un home que afirma la vida i rebutja la mort. Defensa i promou tot el que condueix a la vida, i condemna i lluita contra tot el que ens porta a la destrucció i la mort.

Déu ha dit no a la mort. L’actitud cristiana de defensa de la vida en tots els fronts (avortament, eutanàsia, morts violentes, opressió destructora…) neix d’aquesta fe en un Déu “amic de la vida” que en Jesucrist ressuscitat ens descobreix la seva voluntat d’alliberar-nos definitivament de la mort».

Que tots els nostres estimats que ja ens han deixat i han completat la seva pelegrinació en aquesta vida descansin en la pau de Crist Ressuscitat, el qual ens diu a tothom: «Jo sóc la resurrecció i la vida».