La carta de Sant Pau als efesis parteix d’aquest punt: Per què ve Jesús? Quin és el seu missatge? Si prestem atenció als discursos de Jesús, descobrirem dues coses: que Jesús no parla mai de si mateix i que la raó de la presència de Jesús entre nosaltres és la mateixa raó de la presència de Déu al món, anunciar que el Regne de Déu està arribant.
El Regne de Déu és esmentat 122 vegades als Evangelis i, concretament, 99 vegades a la boca de Jesús, Mc 1,14; Mt 4,17.23. A l’Antic Testament, el Senyor del món i dels homes és YAHWEH, que Israel proclama com a guerrer gloriós, sant, terrible, autor de meravelles i prodigis. La seva acció alliberadora s’identifica amb les formes monàrquiques dels altres pobles, per parlar així de la reialesa de YAHWEH, REI, que s’asseu al seu tron –Sió– i governa el món sencer, per sobre dels núvols (Is 14,14).
La visió de Jesús supera l’alliberament nacional i porta un nou ordre a les coses. La seva és una proposta de canvi radical en la forma de ser de tot home, una nova realitat, una nova història. Jesús demana una revolució interior, que després quedi plasmada en tota la vida concreta de l’home, per això proclama que el Regne de Déu és una cosa que ja està en marxa entre nosaltres, aquí i ara (Mt 12,28; Lc 11,20). Jesús aspira a una alliberació de tot mal, el que significa reconquerir la llibertat; aspira a un canvi social que elimini les classes, opressors i oprimits, és a dir, aspira a la JUSTÍCIA (IGUALTAT), només així podrem aspirar a la reialesa de Déu en els cors i en el món, per això Jesús anuncia el Regne de Déu com a salvació i alliberament (de l’esclavitud humana). El Déu que Jesucrist ens presenta és un Déu de gràcia més que de llei; per això, el de Jesús no és el Déu “oficial” dels jueus, amb el culte, el temple i la llei, sinó el Déu que està a prop dels pecadors i dels justos per amor; la seva llei és DO i GRÀCIA, i aconseguir-ho és la tasca de l’home. Jo sóc lliure perquè el meu amo és Déu (Sant Francesc d’Assís).