Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Així com el sol, en caure sobre la terra, vivifica tot el que se li descobreix i s’exposa als seus rajos, així nostre Senyor, en passar pel poble de Jericó, va il·luminar a Zaqueu, que es va presentar davant els seus ulls lluminosos, estant mort a causa dels seus molts pecats. I va ser vivificat, sent una de les conversions més admirables. (…) I Zaqueu es va assabentar que Jesús venia al llogaret. Però la gran munió que lluitava per acostar-se a Jesús, li impedia veure-ho, doncs era de baixa alçada. Llavors es va avançar i es va pujar a un sicòmor. No va fer com tants altres que no es mouen davant les coses de Déu. Estava desitjós de no perdre aquesta ocasió. (Sant Francesc de Sales).
Un diumenge més nosaltres també rebem els rajos beneficiosos del sol que és Crist, que s’eleva des de l’orient i la seva calor ens prepara per il·luminar les nostres ombres. Ell també passa pel nostre poble i es vol detenir amb cadascun de nosaltres, però com diu l’Escriptura, són molts els que rebutgen la llum perquè els seus pecats no quedin al descobert (cf. Jn 1, 1-14).
El ric Zaqueu estava mort per les seves obres, doncs només servia a les coses d’aquest món que no poden donar fruit; però va rebre la vida, primer pel seu penediment, i després pel perdó que només el Senyor Jesús pot donar. Zaqueu va quedar impressionat per Jesús, i va descobrir l’esperança en veure que venia a casa seva, a la seva llar (podríem dir que el Senyor va entrar fins a la cuina). Ja coneixia la misèria de la seva professió i la limitació de les riqueses, però l’espurna de l’esperança es va encendre amb la visita humil (a peu i sense comitives) del qui és la Misericòrdia.
Podem també pensar en els sants convertits, com sant Francesc de Borja, o sant Joan de Déu. Nosaltres necessitem els rajos del cor de Crist, perquè també hem experimentat els enganys del Maligne que ens vol vendre la moto de les riqueses de qualsevol tipus. Així, avui el rebem en la Santa Missa i el mirem sorpresos: Senyor meu, i Déu meu. Crist, i també els sants passen avui per les nostres vides, l’esperança de la salvació és possible. Rebem els rajos del sol que és Crist per formar un bell jardí com el que ens descriu Benet XVI:
Celebrem avui amb gran alegria la festa de Tots Sants. Visitant un jardí botànic, un es queda estupefacte davant la varietat de plantes i flors, i espontàniament pensa en la fantasia del Creador que ha fet de la terra un jardí meravellós. Un sentiment anàleg ens envaeix quan considerem l’espectacle de la santedat: el món ens sembla com un “jardí”, on l’Esperit de Déu ha suscitat amb fantasia admirable una multitud de sants i santes, de tota edat i condició social, de tota llengua, poble i cultura. Cadascun és diferent de l’altre, amb la singularitat de la pròpia personalitat humana i del propi carisma espiritual. Tots porten, no obstant això, imprès el “segell” de Jesús (cfr Ap 7,3), és a dir, l’empremta del seu amor, testimoniat a través de la Creu. Tots estan en el goig, en una festa sense fi, però, com Jesús, aquesta meta l’han conquistat passant a través de la fatiga i de la prova (cfr Ap 7,14), afrontant cadascun la pròpia part de sacrifici per participar en la glòria de la resurrecció.
