Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Com a continuació del Misteri de l’Encarnació, avui contemplem, la inserció del Fill de Déu en la comunitat humana per excel·lència, la família, i la progressiva educació de Jesús per part de Josep i Maria. Com diu el Evangeli, «Jesús progressava en enteniment i tenia el favor de Déu i els homes». El llibre de Jesús Ben Sirà (Eclesiàstic), ens recorda que «el Senyor glorifica el pare en els fills, i afirma el dret de la mare sobre la seva prole». Jesús té dotze anys i manifesta la bona educació rebuda a la llar de Natzaret. La saviesa que mostra evidencia, sens dubte, l’acció de l’Esperit Sant, però també l’innegable bon saber educador de Josep i Maria. La inquietud de Maria i Josep posa de manifest la seva sol·licitud educadora i la seva companyia amorosa envers Jesús.
No cal fer grans raonaments per veure que avui, més que mai, convé que la família assumeixi amb força la missió educadora que Déu li ha confiat. Educar és introduir en la realitat, i només pot fer-ho aquell que la viu amb sentit. Els pares i mares cristians han d’educar des del Crist, font de sentit i de saviesa. Difícilment hom podrà posar remei als dèficits d’educació en la llar. Tot allò que hom no aprèn a casa tampoc ho aprendrà fora, si no és amb gran dificultat. Jesús vivia i aprenia amb naturalitat a la llar de Natzaret les virtuts que Josep i Maria exercien constantment: esperit de servei a Déu i als homes, pietat, amor al treball ben fet, sol·licitud dels uns pels altres, delicadesa, respecte, horror al pecat…
Però el més decisiu no és la família de sang, sinó aquesta gran família que hem d’anar construint els humans escoltant el desig de l’únic Pare de tots. Segons el relat de Lluc, els pares de Jesús el busquen angoixats, en descobrir que els ha abandonat sense preocupar-se´n de ells. ¿Com pot actuar així? La seva mare li ho retreu quan ho troba:
Fill, per què t’has portat així? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Jesús els sorprèn amb una resposta inesperada: «¿Per què em buscàveu? ¿No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?»
Només aprofundint en les seves paraules i en el seu comportament de cara a la seva família, descobriran progressivament que, per a Jesús, el primer és la família humana: una societat més fraterna, justa i solidària, tal com la vol Déu. No podem celebrar responsablement la festa d’avui sense escoltar el repte de la nostra fe.
¿Com són les nostres famílies? ¿Viuen compromeses en una societat millor i més humana, o tancades exclusivament en els seus propis interessos? ¿Eduquen per a la solidaritat, la recerca de pau, la sensibilitat envers els necessitats, la compassió, o ensenyen a viure per al benestar insaciable, el màxim lucre i l’oblit dels altres? ¿Què està succeint a les nostres llars? ¿Hom té cura de la fe, hom recorda Jesucrist, hom aprèn a pregar, o només hom transmet indiferència, in-credulitat i buit de Déu? ¿Hom educa per viure des d’una consciència moral responsable, sana, coherent amb la fe cristiana, o bé hom afavoreix un estil de vida superficial, sense metes ni ideals, sense criteris ni sentit últim?
Un antic escriptor, Orígenes, comentant l’Evangeli d’avui, deia que cal que aquell que busca el Crist, el busqui no de manera negligent i amb deixadesa, com ho fan alguns que no arriben a trobar-lo. Cal cercar-lo amb “inquietud”, amb un gran afany, com el cercaven Josep i Maria.
