Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Ja som a les darreres setmanes de l’Any litúrgic i l’Església ens invita a meditar amb més intensitat sobre les realitats últimes de l’ésser humà, sobre el final de la història i el Més enllà, tot això tenint present la segona i definitiva vinguda del Senyor. Avui, la Paraula de Déu ens convida a sortir a l’encontre de la saviesa, gràcies a la qual trobem el consol i l’esperança que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort amb Ell, mentre som convidats també a esperar i sortir a trobar l’espòs –Jesucrist– que arriba.
De tant en tant hem de pensar que som mortals, que no tenim en aquest món la pàtria definitiva i que un dia el deixarem per anar a l’encontre del Senyor; ¿com ens presentarem davant d’Ell? En la mesura en què, cada dia que passa, visquem il·luminats per la fe i omplim el temps d’amor i de bé, la nostra esperança de veure el Senyor i el goig de viure per sempre en Ell anirà creixent.
Com a cristians, hem de viure en el goig i no en la tristesa. Hom explica de Lluís XIV, el rei sol, que no podia suportar que ningú parlés de la mort en presència seva. Va fer construir el palau de Versalles entre altres coses per evitar la proximitat del cementiri a l’antic palau reial. Amb ocasió d’un sermó, el capellà reial es va atrevir a dir: «Tots morim majestat». Davant els ulls irats del rei, el capellà es va corregir: «Bé, quasi tots». I és que, en aquell context, parlar de la mort no era políticament correcte. La mort és un tema que fa basarda a molts, altres la viuen amb tristesa, i altres amb una gran dosi de desesperació. En canvi, els cristians la mirem o l’hauríem de mirar des d’una altra perspectiva, des de l’esperança posada en la mort i la resurrecció de Jesucrist: «Així com creiem que el Crist va morir i ressuscitar, creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en Ell». Per tant, ja no morim en el desconsol i la soledat, sinó en Jesucrist, perquè «en la vida i en la mort som del Senyor». Units a Jesucrist, la mort ja no és un pou fondo, un mur que ens separarà per sempre de la vida, ni un negre abisme, sinó la porta vers una vida més lluminosa i plena, la vida eterna; i això ens dóna una gran alegria.
A l’època de les primeres generacions cristianes l’arribada del dia del Senyor i el moment del judici eren vistos com a imminents. Aquesta convicció els feia estar en una tensió que els ajudava a viure més intensament la fe, a donar qualitat a la pregària, a mantenir-se més units formant comunitat i a mantenir-se en el servei dels uns als altres. Els cristians som cridats a treballar perquè el Dia del Senyor aparegui en un món i en una societat on regnin l’amor, la pau i la justícia; on homes i dones visquem en una fraternitat més gran i així preparem l’arribada definitiva del Regne de Déu.
