Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La multiplicació dels pans i els peixos té un gran ressò eucarístic. A través del relat del miracle, l’evangelista ens presenta l’esquema fonamental de la celebració eucarística: la Litúrgia de la Paraula («Jesús parlava del Regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat») i la Fracció del Pa («Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent»). Els pans partits evoquen el Crist que dóna la seva vida en la Passió i els peixos ens fan pensar en el Crist victoriós sobre la mort en la Resurrecció. En grec, la llengua en la qual està escrit el Nou Testament, cada una de les lletres del mot “peix” (icthys) forma l’acròstic «Jesucrist, Fill de Déu, Salvador». Cada diumenge, quan ens reunim per celebrar l’Eucaristia, escoltem la Paraula de Déu que ens anuncia el seu Regne i rebem el Cos i la Sang de Crist, aliment d’immortalitat.
Al mateix temps, Jesús va donar un encàrrec als apòstols: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos», i aquesta instrucció continua ressonant en l’Església fins al dia d’avui: identificant-nos amb Jesucrist, els pastors que exercim el ministeri sacerdotal per al Poble de Déu, hem de continuar l’obra salvadora del Senyor alimentant els fidels amb el Pa de la Paraula i de l’Eucaristia. I alhora, a l’Església hem de treballar perquè a ningú no falti el Pa de Vida eterna ni l’aliment quotidià, d’aquí que Càritas ens sensibilitzi de les necessitats espirituals i materials de tants germans nostres.
La festivitat de Corpus Christi va néixer a l’Edat Mitjana, en un context apologètic, per remarcar el fet de la presència real de Jesucrist en l’Eucaristia. Durant el primer mil·lenni ningú no va posar en dubte aquesta veritat de fe; va ser quan alguns teòlegs van posar dificultats que el Magisteri de l’Església la va definir amb tota claredat i la Litúrgia la va consagrar en la celebració. Nosaltres hi creiem, però encara hem de fer un pas més: no solament hem de creure que Jesucrist és present en l’Eucaristia, sinó que hem de tenir fermament present també que la comunió en el Cos i la Sang del Senyor ens fa membres del seu Cos, que és l’Església, tal com ho demanem en la Pregària Eucarística de la Missa: «Us supliquem humilment que l’Esperit Sant uneixi en un sol cos els qui participem del Cos i la Sang de Crist». La comunió en el Cos de Crist ens ha de portar a la comunió amb els germans, a ser sol·lícits amb ells i a compartir els nostres béns.
