Hen iniciat el temps d’Advent, dos personatges importants que ens venen a trobar a la litúrgia d’aquest segon diumenge. D’una banda Isaïas i d’altra Joan Baptista. Cada un ens ofereix un missatge diferent però complementari. En el primer hi descobrim una crida a l’esperança, en el segon una invitació a la conversió. En un món esquinçat per la guerra, l’odi i la violència, avui més que mai cal posar el cor mirant cap a Déu. Un Déu que malgrat tot continua creient en l’ésser humà, encara que contínuament estiguem demostrant que ens oblidem d’Ell. Per als creients no hi pot haver esperança per a la humanitat si no girem el cor a Déu, escoltant la veu del seu Fill fet carn per nosaltres.
La profecia d’Isaïas ens descriu el Regne que ha de venir, és el ja però encara no, per això diu “aquell dia”, perquè tota la creació anhela l’arribada d’aquest Regne. I és impressionant com aquest Regne ve a subvertir-ho tot. L’Esperit del Senyor, omplint tota la terra en farà un Regne de pau i de justícia. I perquè ens adonem de l’abast d’aquesta conversió total, ens presenta la nova relació entre els animals. Tots coneixem quins són els instints dels animals ferotges, el lleó, l’ós, el llop, la pantera. I el profeta ens diu molt agosaradament que pasturaran amb els animals domèstics, que menjaran farratge i que fins i tot el nen petit ficarà la mà a l’amagatall de la serp.
El profeta ens està parlant de nosaltres mateixos. ¡Quins abismes d’obscuritat i pecat hi pot haver dins de cadascú! Tanmateix, quan davalla damunt nostre l’Esperit del Senyor, Ell ens transforma de tal manera que puguem arribar a ser sants, a viure de manera heroica les virtuts, estimant Déu sobre totes les coses i el proïsme com a nosaltres mateixos. Per això l’Advent és temps d’esperança. Som cridats a rebre aquest esperit d’entemiment i saviesa, de consell i fortalesa, de ciència i temor del Senyor; moguts per l’Esperit Sant, no hem de tenir por, ja que Ell ens farà viure per a Déu en tot moment de la nostra vida.
