A la nostra parròquia, la festa patronal posa fi al curs. Per la seva antiguetat i la seva significació és una festa molt important a tota la comunitat cristiana universal. La solemnitat de Sant Pere i Sant Pau ens fa pensar en la unitat i la missió de l’Església; ell, el primer en el grup dels apòstols, sempre prompte a estimar Jesucrist, respon en nom de tots. Quan el Senyor Jesucrist va preguntar què deia la gent sobre Ell i els deixebles van recollir les diverses opinions dels homes, el Mestre va tornar a preguntar: “I vosaltres, ¿Qui dieu que sóc jo?” Pere va respondre: “Vos sou el Messies, el Fill de Déu viu”. Un de sol va donar la resposta en nom de molts, la unitat en nom de la multitud. I aquesta resposta va merèixer la felicitació del Salvador i la promesa del primat. És una resposta que no neix fruit de la intel.ligència humana, sinó de la revelació i la manifestació de Déu.
Escoltar Déu, seguir els seus camins i obrar conforme a la seva voluntat és propi de l’home savi que construeix la seva casa sobre roca. Pere digué a Jesús: “Vós sou el Fill de Déu viu” i Jesús li respongué “Tu ets Pere”. Aquest nom, pel qual anomenem Pere a Simó, li fou donat pel Senyor perquè representés l’Església, la qual seria forta com a roca. Per això, edificar solsament sobre l’ésser humà és propi de l’home neci que construeix la seva casa damunt la sorra.
Quan al començament del cristianisme, alguns volien edificar sobre el homes, deien: “Jo sóc de Pau, jo d’Apol.lo, jo de Pere”. Aleshores, quan l’apòstol Pau va veure que ell era elegit i el Crist postergat, va dir: “És que el Crist s’ha dividit? És que Pau ha estat crucificat per vosaltres? O heu estat batejats en el nom de Pau?” Els apostols, que han tingut el neguit d’anunciar l’Evangeli a tot arreu, han tingut també l’afany de mantenir la unitat de l’Església.
