Uns pelegrins grecs que han vingut a celebrar la Pasqua dels jueus s’acosten a Felipe amb una petició: «Volem veure Jesús». No és curiositat. És un desig profund de conèixer el misteri que hi ha en aquell home de Déu; també a ells els pot fer bé. A Jesús se’l veu preocupat. D’aquí a uns dies serà crucificat. Quan li comuniquen el desig dels pelegrins grecs, pronuncia unes paraules desconcertants: «Arriba l’hora que el Fill de l’home serà glorificat». Quan sigui crucificat, tothom podrà veure amb claredat on és la seva veritable grandesa i la seva glòria. Probablement ningú li ha entès res. Però Jesús, pensant en la forma de mort que li espera, insisteix: «Quan jo sigui elevat sobre la terra, atrauré tothom cap a mi». ¿Què és el que s’amaga en el crucificat perquè tingui aquest poder d’atracció? Només una cosa: el seu amor increïble a tothom. L’amor és invisible. Només ho podem veure en els gestos, els signes i l’entrega de qui ens vol bé. Per això, en Jesús crucificat, en la seva vida lliurada fins a la mort, podem percebre l’amor insondable de Déu. En realitat, només comencem a ser cristians quan ens sentim atrets per Jesús. Només comencem a entendre alguna cosa de la fe quan ens sentim estimats per Déu. Per explicar la força que hi ha en la seva mort a la creu, Jesús empra una imatge senzilla a l’abast de tothom: «Si el gra de blat, quan cau a terra i mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit». Si el gra mor, germina i fa brollar la vida, però si es tanca en el seu petit embolcall i guarda per a ell la seva energia vital, queda estèril. Aquesta bella imatge ens descobreix una llei que travessa misteriosament la vida sencera. No és una norma moral. No és una llei imposada per la religió. És la dinàmica que fa fecunda la vida de qui pateix mogut per l’amor. És una idea repetida per Jesús en diverses ocasions: Qui s’agafa egoistament a la vida, la fa malbé; qui sap lliurar-la amb generositat genera més vida. No és difícil comprovar-ho. Qui viu exclusivament per al seu benestar, els seus diners, el seu èxit o seguretat, acaba vivint una vida mediocre i estèril: el seu pas per aquest món no fa la vida més humana. Qui s’arrisca a viure en actitud oberta i generosa, difon vida, irradia alegria, ajuda a viure. No hi ha una manera més apassionant de viure de fer la vida dels altres més humana i suportable. Com podrem seguir Jesús si no ens sentim atrets pel seu estil de vida?
