Comencem un nou Advent, i amb ell un nou any litúrgic. Com cada any, abans de celebrar el començament de la nostra salvació, el naixement del Fill de Déu fet home, l’Església ens proposa aquestes quatre setmanes d’Advent com a temps preciós d’espera i esperança, un temps en què som cridats a caminar en la llum del Senyor que ve. A l’Advent, l’Església recorda la primera vinguda del Crist, Déu fet home, que va succeir a Betlem, amb el seu naixement. Ho celebrarem pel Nadal. Per això, ens preparem per celebrar amb goig i alegria aquest esdeveniment que ja va tenir lloc a la història fa més de dos mil anys. Però també recordarem la segona vinguda del Crist, que encara està per succeir. El Senyor mateix prometé durant la seva vida terrenal que tornaria a la fi dels temps. Per això, l’Advent és temps d’espera i preparació. Ens preparem per celebrar la primera vinguda del Crist en el Nadal, però ens preparem també per a la seva segona vinguda, a la fi dels temps.
La litúrgia de l’Advent ens recordarà que hem d’estar preparats i vetllar, perquè el Senyor vindrà el dia que menys ho pensem. Advent és temps d’esperança, l’esperança que va portar al món el naixement del Salvador, el príncep de la pau que nasqué fet un infant petit a Betlem. L’esperança de la salvació que ens va portar el Crist en venir a aquest món, i també l’esperança de la glòria futura que Déu ens ha promès i que assolirem a la fi dels temps, quan el Crist vingui novament en la seva glòria. «Vetlleu, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor». Aquest és el crit del primer diumenge d’Advent. Qui dorm no se n’adona del que succeeix al seu voltant, i li pot passar per alt un esdeveniment important si no es desperta a temps.
El Crist ha promès que vindrà en plenitud i glòria a la fi dels temps. Quan Ell vingui, els justos seran glorificats amb Ell i el món sencer serà restaurat. Aquesta plenitud és la nova Jerusalem, la pàtria del Cel que albira el profeta Isaïas, en la qual els homes viurem per sempre amb Déu. El mateix Déu que va venir fa dos mil anys al món per cridar-nos a seguir-lo, vindrà al final de la història per portar-se’n amb Ell aquells que es van prendre seriosament la seva crida. Per això Jesús ens diu que hem de vetllar. La vigilància troba un simbolisme en el camí de la llum; el profeta Isaïas ens llança aquesta invitació: «Veniu, caminem a la llum del Senyor». I per la seva banda, sant Pau ens anima a sortir de les tenebres i a posar-nos les armes de la llum per caminar a ple dia. Caminar en la llum és viure amb Déu i des de Déu. Aquest camí no el farem pas sols; ens acompanyarà sempre Maria, que és la dona de l’Advent. Amb ella ens preparem, plens d’esperança, al naixement del Crist Salvador, i caminem vetllant, desperts, entre les tenebres del món, cap a la llum gloriosa del Crist que ha de venir.
