Avui l’Església universal celebra el Diumenge Mundial de la Propagació de la Fe, resumit en la paraula “Domund”. És la principal de les jornades missionals de tot l’any. Promouen aquesta jornada les Obres Missionals Pontifícies i la seva finalitat és espiritual i material: pregar pels missioners i ajudar a les seves obres amb els recursos econòmics que es recapten en la col·lecta que s’efectua avui en tots els temples. Aquest any el Domund té com a lema “Canvia el món”, i aquest lema vol mostrar al món que la missió i l’acció dels missioners fan que el canvi del món sigui possible. I en aquest any, en què se celebra el Sínode dels Joves, la Jornada Mundial de les Missions 2018 convida els joves d’una manera molt especial, a ser protagonistes del canvi. El Papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta jornada missionera, els implica en la tasca de portar l’Evangeli a tothom, com fan els missioners.
I novament, avui Jesús en l’Evangeli capgira els nostres esquemes. Provocades per Jaume i Joan, han arribat fins a nosaltres aquestes paraules plenes d’autenticitat: «El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida». Jesús de camí a Jerusalem va advertint als seus deixebles del destí dolorós que l’espera a ell i als que seguiran els seus passos. Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se separen del grup i s’acosten ells sols a Jesús. La seva petició no és una súplica sinó una ridícula ambició: «Volem que feu el que us demanarem». Volen que Jesús els posi per sobre dels altres.
Jesús sembla sorprès. «No sabeu què demaneu». No han entès res. Amb paciència els convida a que es preguntin si són capaços de compartir el seu destí dolorós. Quan s’assabenten del que passa, els altres deu deixebles s’omplen d’indignació contra Jaume i Joan. També ells tenen les mateixes aspiracions. L’ambició els divideix i enfronta. La recerca d’honors i protagonismes interessats trenquen sempre la comunió de la comunitat cristiana. El fet és tan greu que Jesús «els reuneix» per deixar clar quina és l’actitud que ha de caracteritzar sempre els seus seguidors.
Els deixebles coneixen de sobres com actuen els romans, «caps dels pobles» i «grans» de la terra: tiranitzen la gent, les sotmeten i fan sentir a tots el pes del seu poder. Doncs bé, «per a vosaltres res de tot això. Qui vulgui ser gran, ser el vostre servidor; i el que voldrà ser primer, serà l’esclau de tots». La grandesa no es mesura pel poder que hom té, el rang que hom ocupa o els títols que hom ostenta. Qui ambiciona coses, a l’Església de Jesús, no es fa més gran sinó més insignificant i ridícul. En realitat, és un destorb per promoure l’estil de vida volgut pel Crucificat. Li falta un tret bàsic per a ser seguidor de Jesús.
A l’Església tots hem de ser servidors. Ens hem de col·locar en la comunitat cristiana, no des de dalt, des de la superioritat, el poder o el protagonisme interessat, sinó des de baix, des de la disponibilitat, el servei i l’ajuda als altres. El nostre model és Jesús. Ell no va viure mai per «a ser servit, sinó per a servir».
Si de debò creiem que «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» llavors també ens esforçarem a oferir un servei de qualitat humana i de competència professional amb el nostre treball, ple d’un profund sentit cristià de servei. I només des del servei als més necessitats serem capaços de canviar el món tal com ens ho proposa el lema del DOMUND d’enguany.
