En començar la Setmana Santa m’agradaria compartir amb vosaltres el text d’Isaïes 50,4-7, un fragment del tercer cant del Servent del Senyor i oferir-vos-en una breu reflexió:
El Senyor, Déu sobirà, m’ha donat un parlar que convenç, perquè amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer. El Senyor, Déu sobirà, m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als que m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. Però el Senyor, Déu sobirà, m’ajuda i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit.
Aquest és el text de la primera lectura de la Missa de Diumenge de Rams. Després d’haver acompanyat Jesucrist en la seva entrada a Jerusalem, l’acompanyem també en la seva Passió. No hi ha res més suggeridor a l’Antic Testament per meditar la Passió de Jesús que els poemes del Servent del Senyor, el qual és de debò un esbós bellíssim de la figura del Messies pacient. El sofriment del Senyor, que es fa servent i assumeix el dolor de tota la humanitat per donar-nos vida, ens ha de servir d’exemple i model per assumir nosaltres tot el patiment i les contrarietats que ens porta la vida; és per a tothom una escola d’aprenentatge i maduració.
El Servent sap que ha vingut a complir una missió. Jesucrist vol fer en tot la voluntat del Pare, que consisteix en què tots els homes se salvin i arribin a conèixer la veritat (1 Tim 2,4). El Servent està atent a escoltar i apareix com un iniciat en el sofriment: ha rebut molts cops, però es fort, pacient i sap encaixar tot allò que se li ve al damunt. Tanmateix, la fe cristiana no propugna pas el sofriment perquè sí, sinó l’amor incondicional que és capaç d’arribar fins a les últimes conseqüències, el qual és, per tant, un amor que sap assumir el dolor quan cal. El Servent, que estima i sofreix, es veu capacitat per atansar-se als qui pateixen i se senten abatuts; tot compartint el seu dolor, els podrà dir unes paraules encoratjadores. Com m’atanso jo als qui sofreixen? Com faig ofrena de la meva vida?
Si el Servent ha assumit el sofriment fins al punt de passar per la mort, és per lluitar contra aquests agents que amenacen la vida humana i vèncer-los en llur propi terreny. El Servent confia plenament en l’èxit de la seva missió, perquè sap que Déu és amb Ell i l’ajuda. Jesucrist sap que el Pare l’ha acreditat davant el món. Per això, en l’acceptació del sofriment per amor hi ha també una gran dosi d’esperança, de la qual neix la certesa que la vida és més poderosa que la mort, que serà la vida la que tindrà l’última paraula sobre nosaltres; és el Misteri de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist qui ho ha fet possible.
