Necessari va ser el pecat d’Adam, que ha estat esborrat per la mort de Crist. Feliç la culpa que va merèixer tal Redemptor! (…) I així, aquesta nit santa espanta els pecats, renta les culpes, retorna la innocència als caiguts, l’alegria als tristos, expulsa l’odi, porta la concòrdia, doblega als poderosos. (Pregó Pasqual).
Aquestes paraules del pregó pasqual transmeten bé l’alegria i el goig que es desprenen d’aquesta explosió de llum, la resurrecció de Jesucrist, la seva victòria sobre el pecat i la mort. Se’ns obren les portes de la salvació, som enfortits per la gràcia, és més, ja és possible pel cristià, pel redimit per la sang de Jesús, el poder abraçar la voluntat de Déu, poder complir a la nostra vida la paraula de Déu. De la mateixa manera que els israelites van contemplar sorpresos els cossos sense vida dels soldats egipcis surant en el mar Roig, quan ells ja ho havien creuat a peu eixut, nosaltres mirem l’aigua de la pila baptismal, és a dir, mirem al costat de Crist, obert per nosaltres, i veiem com han mort els nostres mals hàbits, les nostres manies i ximpleries, veiem com aquest torrent d’aigua s’ha emportat per davant el nostre quietisme i pessimisme, els nostres pecats.
Pel baptisme vam ser sepultats amb ell en la mort, perquè, així com Crist va ser ressuscitat d’entre els morts per la glòria del Pare, així també nosaltres caminem en una vida nova. (Rom 6, 4).
Donem avui gràcies a Déu, i llancem-nos cap a Crist viu que brilla davant nostre i que ens està oferint el seu cos viu i potent perquè entrem en Ell com a membres seus, perquè dins d’aquest temple sant que és Crist, i també la nostra bella parròquia, deixem de ser simples mortals per ser des d’ara homes nous; que per l’alegria de veure, en part, realitzada en nosaltres la salvació vegin els altres que som cristians, seguidors de Crist, mort en creu i ressuscitat victoriós d’entre els morts. Per donar aquest pas cap al Ressuscitat, per poder aixecar-nos i literalment córrer cap a la vida que se’ns ofereix. El mateix evangeli de la Vigília Pasqual ens parla d’una geografia de la fe, de la geografia del Ressuscitat.
L’àngel va parlar a les dones: vosaltres no temeu, ja sé que busqueu a Jesús el crucificat. No, és aquí: HA RESSUSCITAT, com havia dit. Veniu a veure el lloc on jeia i aneu de pressa a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts i va per davant de vosaltres a Galilea. Allí ho veureu”. (Mt 28, 4-5).
Els àngels donen testimoniatge a les dones que Jesús ha ressuscitat, ja no hi és al sepulcre, ja no té sentit seguir a prop del sepulcre. Elles han d’anar en primer lloc a avisar tots els deixebles, i tots han de dirigir-se a Galilea, on podran veure al Senyor Ressuscitat. La paraula dels àngels, els enviats de Déu, obre la porta de l’esperança per als deixebles desanimats i per a nosaltres, cristians de vegades fastiguejats. Però han de posar-se en marxa, han de sortir de Jerusalem, han de recórrer més de dos-cents quilòmetres per poder veure i tocar a Jesús ressuscitat. Aquest episodi ens parla eloqüentment i ens interpel·la: si no sortim de nosaltres mateixos, no trobem al Ressuscitat, si no reconeixem que Ell ens precedeix i té poder per vèncer la mort, des del nostre còmode seient, no el podrem contemplar radiant. Si no caminem amb tots els nostres germans, la nostra fe serà vana, i s’acabarà apagant. Avui més que mai el Ressuscitat, ens envia als nostres germans cristians, a compartir amb ells la fe, a trencar amb les nostres formes establertes. és a dir, la crida de Crist és a tornar-se a reunir tots en el cos social que és l’Església, Església universal, Església missionera, Església, cos del Crist Ressuscitat.
