Quan es va fer el relleu del Cardenal Ricard Maria Carles pel Cardenal Lluís Martínez al capdavant de l’Arquebisbat de Barcelona, va sortir una notícia que va deixar a tothom bocabadat: l’Arquebisbat de Barcelona es dividia en tres bisbats que conformarien la Província Eclesiàstica de Barcelona: l’Arquebisbat de Barcelona, el Bisbat de Sant Feliu i el Bisbat de Terrassa. Ahir dissabte dia 15, va fer vint anys que el Papa Sant Joan Pau II va signar els decrets corresponents. En aquell moment, la creació dels nous bisbats va ser un trasbals important, ningú preveia la notícia ni ho veia clar. Ara, vint anys després, amb les realitats dels tres bisbats consolidades, després de fer un llarg camí, és moment de mirar enrere, i donar gràcies a Déu pel camí fet en les noves diòcesis, i en la diòcesi mare. En aquests anys, hem anat prenent consciència de ser diòcesi, hem experimentat la proximitat del bisbe i dels organismes diocesans, hem après a fer camí junts i a ser Església diocesana en els dos Vallès.
En aquests vint anys, dos bisbes han estat al capdavant de la diòcesi; el primer bisbe va ser Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, ara arquebisbe de Sevilla, i Mons. Salvador Cristau el va substituir fa dos anys com a bisbe diocesà. I la Catedral-Basílica del Sant Esperit ha estat testimoni dels grans moments de la vida diocesana: l’inici de ministeri de Mons. Josep Àngel Saiz, la Missa Crismal de cada any, l’ordenació episcopal de Mons. Salvador Cristau, ordenacions de preveres i diaques, trobades diocesanes, l’inici de ministeri de Mons. Salvador Cristau com a Bisbe diocesà i, ahir, la gran celebració dels vint anys de la diòcesi, presidits pel Nunci Apostòlic. Tots aquests moments ens fan descobrir que la Catedral és la Casa de tota la Diòcesi.
Demanem a la Mare de Déu, sota l’advocació de la Salut, que és la nostra patrona, que ens ajudi a tots els diocesans i diocesanes a ser testimonis, llavor i ferment de l’Evangeli en aquest ampli territori dels dos Vallès.