Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans de marxar d’aquell indret arriba corrents un desconegut que cau de genolls davant d’Ell per retenir-lo. No és un malalt que demani ser guarit. No és un leprós que, ajagut a terra, implori compassió. Demana una altra cosa.
El que busca en aquell mestre bo és llum per orientar la vida: «¿Què he de fer per heretar la vida eterna?» No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.
Abans de res, Jesús li recorda que «només Déu és bo». Abans de plantejar-nos què cal “fer”, hem de saber que vivim davant d’un Déu bo com no ho és ningú: en la seva bondat insondable hem de recolzar la nostra vida. Després, li recorda «els manaments» d’aquest Déu Bo. La resposta de l’home és admirable. Tot ho ha complert des de petit, però sent dintre seu una aspiració més fonda. Cerca quelcom més. «Jesús el va mirar amb afecte». La seva mirada expressa ja la relació personal i intensa que vol establir amb ell. Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «Encara et falta una cosa». De primer, no pot viure aferrat a les seves possessions: «vés a vendre el que tens». De segon, ha d’ajudar els pobres: «dóna’ls-hi els diners». Finalment, «vine i segueix-me». Tots dos podran recórrer junts el camí vers el Regne de Déu
L’home s’aixeca i s’allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se’n va trist. Sap que mai no podrà conèixer la joia i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que «era molt ric». ¿No és aquesta la nostra experiència de cristians satisfets dels països rics? ¿No vivim atrapats pel benestar material? ¿no li falta a la nostra religió l’amor pràctic als pobres? ¿no ens falta l’alegria i llibertat dels seguidors de Jesús? És a tu que et diu ara: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Jo no sé pas el que tu has de vendre o si ja ho has donat tot, però és important que sentis l’atracció de la pobresa. Si no t’has negat a tu mateix en els teus gustos i plans, llavors no has fet res. Encara que t’hagis deixat cremar viu. Sense caritat, no serveix de res.
Maria, la Mare de Déu del Pilar, consola els pobres i anima els qui ho han donat tot perquè continuïn donant-se més. En definitiva, ella ens pot ensenyar a recórrer el camí dels pobres per al món, els quals són infinitament rics per al cel.
