En l’evangeli d’aquest tercer diumenge d’advent, el diumenge de l’alegria, trobem a Joan el Baptista com a testimoni de la Llum, com a mer transmissor de la llum de Crist. És també la veu que crida en el desert, és el dit que assenyala l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món. Com el mateix Joan diu, ell és la veu, però no la paraula; ell és instrument de la Paraula: les ones que transmeten per l’aire la Paraula que és així sembrada en cada cor. Joan és un profeta, l’últim dels profetes, el pont entre l’Antic i el Nou Testament.
Tots els cristians, des del nostre baptisme som, sacerdots, profetes i reis. El profetisme que hem rebut en el baptisme ens fa semblants a Crist profeta, i ens situa en la línia dels profetes de l’Antic Testament i dels Apòstols. El profeta és el qui porta en les seves entranyes la Paraula de Déu, és aquell que fa servir la seva veu com a instrument de la Paraula que ineludiblement porta en ell i ha de proclamar, obtingui per això lloança, o rebuig i persecució. Així que com a batejats estem cridats a ser impregnats per la Paraula de Déu, a quedar inundats per ella, fins al punt de que aquesta formi no només el nostre pensament i criteris, sinó les nostres pròpies expressions i paraules. Per exemple, la Paraula de Déu diu: “Sense esperança i sense Déu” (Ef 2,12). Sense Déu en les nostres vides no hi ha esperança ni futur, però li puc dir al meu veí que sí per no incomodar-lo?
“El cor de l’home desitja l’alegria. Tots desitgem l’alegria, cada família, cada poble aspira a la felicitat. Però quina és l’alegria que el cristià està cridat a viure i a testimoniar? És la que ve de la proximitat de Déu, de la seva presència en la nostra vida. Des que Jesús va entrar en la història, amb el seu naixement a Betlem, la humanitat va rebre un brot del regne de Déu, com un terreny que rep la llavor, promesa de la collita futura. Ja no és necessari buscar en un altre lloc! Jesús va venir a portar l’alegria a tots i per sempre. No es tracta d’una alegria que només es pot esperar o postergar per al moment en el que arribi el paradís: aquí a la terra estem tristos però en el paradís estarem alegres. No! No és aquesta, sinó una alegria que ja és real i possible d’experimentar ara, perquè Jesús mateix és la nostra alegria, i amb Jesús l’alegria està a casa, com diu aquest cartell vostre: amb Jesús l’alegria està a casa. (…) Ell està viu, és el Ressuscitat, i actua en nosaltres i entre nosaltres, especialment amb la Paraula i els Sagraments. Tots nosaltres batejats, fills de l’Església, estem cridats a acollir sempre de nou la presència de Déu enmig nostre i ajudar als altres a descobrir-la, o a redescobrir-la si la van oblidar. Es tracta d’una missió bella, semblant a la de Joan el Baptista: orientar a la gent a Crist —no a nosaltres mateixos!— perquè Ell és la meta a qui tendeix el cor de l’home quan busca l’alegria i la felicitat.” (Papa Francesc).
