Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Avui, en la diada de la Pentecosta arriba a compliment la promesa que el Crist havia fet als Apòstols. El vespre del dia de Pasqua va alenar damunt d’ells i els va dir: «Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,22). La vinguda de l’Esperit Sant el dia de la Pentecosta renova i porta a plenitud aquest do d’una manera solemne i amb manifestacions externes. Així culmina el misteri pasqual. Sense l’Esperit de Jesús, l’Església és fang sense vida: una comunitat incapaç d’introduir esperança, consol i vida al món. Com no cridar amb força: «¡Veniu, Esperit Sant!»? Veniu a la vostra Església. Veniu a alliberar-nos de la por, de la mediocritat i de la manca de fe en la vostra força creadora.
Segons la tradició bíblica, el pecat més gran d’una persona és viure amb un «cor tancat» i endurit, un «cor de pedra» i no de carn: un cor obstinat i tort, un cor poc net. Qui viu «tancat», no pot acollir l’Esperit de Déu ni deixar-se guiar per ell. Quan el nostre cor està «tancat», els nostres ulls no veuen i les nostres oïdes no senten. Vivim separats de la vida, desconnectats. El món i les persones estan «allà fora» i jo estic «aquí dins». Una frontera invisible ens separa de l’Esperit de Déu que tot ho alena; és imposible sentir la vida com la sentia Jesús. Només quan el nostre cor s’obre, comencem a captar-ho tot a la llum de Déu.
Pau de Tars va formular de manera atractiva una convicció que es vivia entre els primers cristians: «L’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat» (Rm 5,5). El més decisiu és obrir el nostre cor. Per això, la nostra primera invocació a l’Esperit ha de ser aquesta: «Doneu-nos un cor nou, un cor de carn, sensible i compassiu, un cor transformat per Jesús». En aquesta celebració de Pentecosta demanem al Senyor, per intercessió de la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra, saber obrir les portes del nostre interior de bat a bat per descobrir i acollir l’Esperit Sant promès per Jesucrist a la seva Església.
