Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Aquest diumenge celebrem com a comunitat discipular la gran Solemnitat de la Pentecosta. Amb ella tanquem un temps litúrgic: la Cinquantena pasqual. Amb la Pentecosta inaugurem el temps de l’Esperit, el temps de l’Església. Durant aquests cinquanta dies, en diferents tons i amb insistència pedagògica quasi repetitiva, l’Evangeli de Joan i el llibre dels Fets dels Apòstols, ens han preparat per viure amb intensitat espiritual, personal i comunitària, aquest moment culminant de la nostra fe.
Pentecosta és pròpiament una festa jueva. L’autor del relat dels Fets fa una descripció molt acolorida per expressar una experiència profunda i transformadora provocada per l’Esperit Sant a l’interior de la comunitat discipular, tancada, poruga, però expectant i orant: vent huracanat, llengües de foc, que fan perceptible la presència dinàmica i encoratjadora de l’Esperit.
El senyal que els deixebles han rebut l’Esperit és que surten de “l’amagatall”, vèncer la por i comencen a anunciar la bona notícia del Regne de Déu. Jesús era el gran profeta de tots els temps. I aquest Esperit profètic ha estat transmès als seus deixebles, així com l’Esperit d’Elias fou comunicat a Eliseu. Per això, tots els qui escolta queden admirats, perquè senten quelcom d’extraordinari que està succeint en aquests personatges: el llenguatge del Regne cobra universalitat. L’evangelista para esment especial per descriure la situació dels deixebles: portes tancades, por, dubte, paràlisi interior, inèrcia exterior. La presència del Ressuscitat canvia la por per goig i alegria, torna la pau als cors atribolats i qualifica per transmetre aquesta experiència mitjançant el perdó i la reconciliació. L’Esperit ens dóna pau, comunió, justícia, goig, perdó, reconciliació i llum per comprendre la veritat.
Nosaltres, pel baptisme, hem rebut l’Esperit que enforteix la nostra vocació i ens impulsa a l’acció evangelitzadora. Però l’Esperit també és una força que actua no solament en moments excepcionals de la missió, sinó, sobretot, en la vida de cada un dels seus membres. Si tenim consciència d’haver rebut l’acció de l’Esperit Sant, tant en el Sagrament del Baptisme com en el de la Confirmació, no ens podem quedar aturats davant l’oposició que ens presenta la societat i la indiferència espiritual de l’entorn, cal que ens llancem a donar testimoniatge de cristians autèntics i practicar les obres de pietat i misericòrdia amb el proïsme, fent-les amb el mateix esperit amb què Jesús les va realitzar. «Hem de buidar-nos de nosaltres per revestir-nos de Jesucrist».
Creients i no creients, poc creients i mals creients, així pelegrinem sovint per la vida. En la festa cristiana de l’Esperit Sant, Jesús ens diu a tots el que un dia va dir als seus deixebles, exhalant damunt d’ells el seu alè: «Rebeu l’Esperit Sant». Aquest Esperit que sosté les nostres pobres vides i encoratja la nostra dèbil fe pot penetrar en nosaltres i revifar la nostra existència per camins que només Ell coneix.
Com els apòstols al cenacle, encoratjats per la presència maternal de Maria Santíssima, invoquem de tot cor: «Veniu, Esperit Sant».
