No fa molts dies que escoltàvem a l’Evangeli unes paraules de Jesús que no deixen mai d’inquietar-nos:
però quan vingui el fill de l’home, trobarà fe sobre la terra? (Lc. 18, 8)
I a l’Evangeli d’aquest diumenge Jesús ens parla de la vida futura i la resurrecció dels morts. Jesús ens avança part del que serà la nostra vida després de la mort:
En aquest món els homes i les dones es casen, però els que són jutjats dignes de participar del món futur i de la resurrecció, no es casen. Ja no poden morir, perquè són semblants als àngels i, en ser fills de la resurrecció, són fills de Déu. (Lc. 20, 34-36)
Ens trobem acabant l’any de la fe, un any de gràcia per revitalitzar la nostra fe a la llum de la Paraula de Déu, revelada, predicada i viscuda, que dóna origen a la nostra fe. Doncs la fe, com a virtut que s’assenta en al nostra intel·ligència, és un coneixement cert de les realitats divines que prové del Fill, Jesucrist, que és qui coneix de debò al Pare i ens mostra el seu rostre:
El meu Pare m’ha lliurat totes les coses. Ningú no coneix realment al Fill sinó el Pare; i ningú no coneix realment al Pare, sinó el Fill i aquells als quals el Fill vulgui donar-lo a conèixer. (Mt. 11, 27)
Avui dia ens trobem davant d’un ambient força indiferent davant la fe i la necessitat d’acudir a Déu i de reconciliar-nos amb Ell i amb els altres. Moltes vegades la indiferència procedeix del descrèdit de la fe, que al seu torn té múltiples causes. Una d’elles és l’ofuscació de la mateixa fe i de l’alegria cristiana que la mateixa Església exerceix moltes vegades, però també es troben la comoditat, la folgança econòmica i la falsa satisfacció relaxant que ens fan oblidar el patiment, com a culpables de la indiferència davant l’existència de Déu i la seva crida personal.
El nostre món modern està malalt (com sempre ho ha estat), i potser avui especialment d’escepticisme, de falta de certeses, de veritats lluminoses, com les que avui escoltem de llavis del Crist. Serem semblants als àngels, i ja no ens casarem, doncs viurem del tot lliurats al Déu etern que és amor. Ens trobem moltes vegades amb tantes persones incapaces de creure, impossibilitades per a creure per voler preferir el dubte, romandre en la mera evasió, que ens podem fàcilment contagiar, desanimar i començar a sospitar de la revelació de Déu en Jesús, enmig d’un món que reflecteix tan poc aquesta suposada bona nova. Aquesta realitat descrita, ens fa entendre la pregunta de Jesús que obria aquest escrit: “trobarà fe sobre la terra?”. La resposta es que sí, que sí la trobarà; però la pregunta que segueix és si trobarà en nosaltres fe o no. Recordem per un moment la nostra identitat, fem memòria de per què avui som a l’interior d’aquest alt i bell edifici amb segles d’antiguitat. Som catòlics, les pedres de la nostra parròquia ens parlen de guerres, d’esplendors, de fams, de persecucions i de fe; de fe en cadascun d’aquests moments. Som a l’església on podem adorar a Jesucrist present al Sagrari, però la nostra fe pot afirmar més encara: som sagraris vivents, som temples del Déu viu i veritable, no és així? Per què no donem avui les gràcies a Déu per la nostra fe i animats per la seva promesa de ser com a àngels ens lliurem del tot a Jesús, la nostra esperança i alegria?
