L’Evangeli encara ens situa en el diumenge de la resurrecció, quan els dos d’Emmaús tornen a Jerusalem i, allí, mentre uns i altres conten que el Senyor se’ls ha aparegut, el mateix Ressuscitat s’hi fa present. La seva presència és però desconcertant. Per una banda provoca esglai, ja que «pensaven que veien un esperit» i, per l’altra, el seu cos traspassat pels claus i la llançada és un testimoni eloqüent que es tracta del mateix Jesús crucificat: «Mireu les meves mans i els meus peus, que soc jo mateix! Palpeu-me i mireu, perquè l’esperit no té carn i ossos com veieu que jo tinc».
Mentre que el salm ens farà cantar: «Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada, Senyor». Efectivament, Jesús «els obrí l’enteniment per a entendre les Escriptures». És del tot urgent que nosaltres ens unim a aquesta petició. Cal que els cristians del segle XXI tinguem una precisa i pregona comprensió de les Escriptures, ja que, en frase de sant Jeroni, «Ignorar les Escriptures és ignorar Crist». Però aquesta comprensió de la paraula de Déu no és un afer que hom pugui gestionar privadament, o amb la seva «colla» d’amics i coneguts. El Senyor desclogué el sentit de les Escriptures a l’Església en aquella comunitat pasqual, presidida per Pere i els altres Apòstols, els quals reberen l’encàrrec del Mestre de «que es predicaria en el seu nom la conversió per la remissió dels pecats a totes les nacions…».
Tots hem de ser testimonis de l’autèntic Crist, és urgent que, tots i cadascú dels cristians aprenguem a reconèixer el seu Cos marcat per la passió. Un autor antic ens fa la següent recomanació: «Tothom qui sap que la Pasqua ha estat sacrificada per a ell, que entengui que la seva vida comença quan Crist ha mort per salvar-nos». L’evangelista posa èmfasi a dir que la fe en Jesús ressuscitat no és fruit de la imaginació dels deixebles, ni és una fantasia o al·lucinació. És el mateix Jesús qui té la iniciativa i es fa present enmig d’ells. També nosaltres hem d’acollir la seva presència i demanar-li que ens obri els ulls de la fe, que ens doni la seva pau i que ens ompli de la seva joia.
