Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
En el període en què hem de presentar la Declaració de la renda, l’Església ens recorda la responsabilitat de donar testimoniatge a l’hora de contribuir amb els nostres impostos al bé comú de la societat, en el desenvolupament de la qual tots, creients i no creients, hi participem. Pagar responsablement els nostres impostos és un exercici d’amor i solidaritat envers les persones i les institucions que fan possible una vida més justa i fraterna. L’Església, conformada per tots els cristians, es troba dintre de la societat i per això és just que els seus membres hi contribuïm amb els nostres diners a que pugui tenir els recursos necessaris i dignes per a realitzar la seva missió. D’aquí la importància de marcar amb la X la casella on es destina el 0,7% per a l’Església Catòlica que, a més de ser una manera efectiva de subvenir a les necessitats de la comunitat cristiana, és també un testimoniatge de fe. Recordem el que ens diu Fets dels Apòstols 4,32: “La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els bens que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots”.
Al llarg de l’any també podem continuar ajudant l’Església a través de la parròquia, que és la comunitat eclesial més pròxima que tenim i que realitza el que és l’Església en l’àmbit social en el qual vivim, i ho podrem fer a través de la col·lecta de la Missa, per mitjà de donatius regulars o esporàdics, amb ocasió de la celebració dels sagraments o com a ofrena per la Missa que volem oferir per algun familiar o amic difunt, a través del pupitre electrònic mitjançant petits i continuats donatius que ens ajuden molt, per mitjà dels lampadaris quan encenem una llum com a expressió de pregària, i ara també amb la modalitat del bizum, una forma de donar senzilla i efectiva alhora. Val a dir que tots els donatius que es fan a l’Església desgraven en la declaració de renda.
Ara bé, una manera d’ajudar a la parròquia que cal considerar també és tenir-la en compte en el moment d’escriure el testament. La font d’aquesta actuació no pot ser altra que l’amor que hem de sentir cap a la comunitat cristiana que ens és més propera i que és la nostra família en la fe. La parròquia és la llar de portes obertes que, durant la nostra vida, ens ha acollit incondicionalment i on hem rebut gràcies importants del Senyor a través dels sagraments de l’Església santa. En la parroquia ens hem sabut i sentit Església, poble escollit, salvat en la fe. És un acte d’amor generós recordar, doncs, en les nostres darreres disposicions, la parròquia que estimem i ens estima. Qui així ho fa, després de deixar aquest món, continuarà contribuint a l’expansió del Regne de Déu a la nostra societat, perquè haurà fet possible que la parròquia pugui continuar realitzant la seva missió, i això serà un bon llegat, el millor de tots els llegats.
