Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
¿Per què en la pregària ens preocupem de tantes coses i ens preguntem sobre com hem de pregar, amb el temor que les nostres pregàries no procedeixin amb rectitud Limitem-nos a dir amb el salm: «Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l’ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la meva vida per fruir-hi de l’estima del Senyor i vetllar pel seu temple» (Sl 26,4). En aquella morada els dies no consistiran en començar i passar l’un després de l’altre, ni el començament d’un dia significarà el final de l’anterior; tots els dies tenen lloc simultàniament, i cap d’ells no s’acaba allà on la vida ni els seus dies tenen fi.
Perquè aconseguíssim aquesta Vida vertadera i feliç ens va ensenyar a pregar; però no va voler que ho féssim amb moltes paraules, com si ens escoltés millor com més loquaços ens mostrem, doncs, com va dir el mateix Senyor, preguem a aquell que coneix les nostres necessitats fins i tot abans que li manifestem (Mt 6,8)…
¿Sap Ell el que necessitem abans que li ho demanem? Aleshores, ¿per què ens exhorta a la pregària contínua? (Lc 18,1) Això ens podria resultar estrany si no comprenem que el nostre Déu i Senyor no pretén pas que li descobrim els nostres desigs, ja que Ell, certament que no els pot desconèixer, sinó que pretén que, per mitjà de la pregària, s’acreixi la nostra capacitat de desitjar, perquè així ens fem més capaços de rebre els dons que ens prepara. Els seus dons, en efecte, són molt grans, i la nostra capacitat de rebre és petita i insignificant. Per això ens diu: «¡Obriu el vostre cor! No us lligueu al jou dels infidels» (2 Cor 6,13). Es tracta d’un do realment immens…: quant més fidelment creiem, més fermament esperem i més ardentment desitgem aquest do, més capaços som de rebre’l. Així, doncs, preguem constantment per mitjà de la fe, de l’esperança i de la caritat, amb un desig ininterromput.
Cfr. Sant Agustí (354-430), Bisbe d’Hipona (Àfrica del Nord), doctor de l’Església. Carta a Proba sobre la pregària 8-9; CSEL 44,56s.
