Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Hi ha algun poble que hagi sentit, com tu has sentit, la veu del Déu viu, parlant des del foc, i hagi sobreviscut?; algun Déu va intentar mai venir a buscar-se una nació entre les altres per mitjà de proves, signes, prodigis i guerra, amb mà forta i braç poderós, per grans terrors, com tot el que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres a Egipte, davant els vostres ulls? (Dt 4, 33-34).
Si haguéssim de respondre-li a Moisés aquesta pregunta que va fer al seu poble, hauríem de respondre que si. Però encara més, li podríem assegurar que no només hem escoltat Déu des del foc sinó que hem sentit parlar al Fill del Déu viu, al Verb de Déu fet carn, en llenguatge d’homes, amb paraules i comparacions humanes. Però, per què ens proposa la paraula divina aquesta pregunta en aquest diumenge?
La resposta és que avui celebrem el Misteri de la fe en la Santíssima Trinitat. Després d’haver rebut la força i els dons de l’Esperit Sant, avui no només contemplem des de fora a Déu, u i tri, sinó que el confessem amb fe viva i l’habitem, tal com Ell habita en els nostres cors. Així que per la fe que enforteix l’Esperit, nosaltres podem respondre que hem escoltat la veu del Déu viu i hem sobreviscut: som els seus testimonis. Crist ens va prometre que quan arribés l’Esperit Sant ens recordaria tot el que Ell ens havia dit de paraula, així que avui l’Esperit ens segueix recordant les veritats que ens va ensenyar Crist i ens guia fins al coneixement de la veritat plena. D’aquesta manera, el Mestre ens porta de la mà fins al Misteri, fins a l’interior de Déu: “la intimitat de Déu mateix, descobrint que ell no és solitud infinita, sinó comunió de llum i d’amor, vida donada i rebuda en un diàleg etern entre el Pare i el Fill en l’Esperit Sant, com diu sant Agustí, Amant, Estimat i Amor.” (Benet XVI – 2006). “De manera que, en proclamar la nostra fe en la veritable i eterna Divinitat, adorem tres Persones diferents, d’única substància i iguals en la seva dignitat.” (Prefaci de la Missa).
Aquesta és la nostra fe, i aquesta és la llum que ens il·lumina, Déu mateix, que s’ha fixat en els petits homes i s’ha volgut revelar. Per tot això, aquesta fe en el Déu veritable que hem rebut ens ha de fer recordar que tot, per petit que sigui, comença amb la Trinitat i desemboca en ella com a acció de gràcies. Es tracta de ser més conscients de l’Esperit que hem rebut i del Cos del que formem part, el Cos Místic de Crist que és l’Església, tots nosaltres. Davant l’eclipsi de la consciència de Déu, és a dir, davant l’oblit i la ignorància de la presència d’un Déu que ens ha creat i salvat, els catòlics hem de donar testimoniatge de la nostra fe tal com ens demana el mateix Crist:
Se m’ha donat ple poder en el cel i a la terra. Aneu i feu deixebles de tots els pobles, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant; i ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I sapigueu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins a la fi del món. (Mt 28, 18-20).
