Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Un dels sants més importants i significatius que celebrem al mes d’octubre és Sant Francesc d’Assís, conegut com “il poverello”; no hi ha cap dubte que es tracta d’una de les figures principals de la història de la espiritualitat de l’Esglèsia per l’impacte que va tenir a la seva època i per la influència que la santedat de la seva vida ha deixat sentir a tots els temps i també al nostre. I és que Sant Francesc és i serà sempre una figura actual.
Hom ha dit que Sant Francesc és el Sant que s’assembla més al Crist. Val a dir que tots els sants, per la fidelitat a l’Evangeli, s’assemblen al Crist i que en ells es destaquen uns aspectes determinats que fan que siguin per a nosaltres models a imitar. En Sant Francesc són molts els aspectes de la seva vida i de la seva persona que el configuren a Jesucrist: l’obediència a la voluntat divina, la plena confiança en Déu com a Pare, la recerca de la vida fraterna en comunitat, l’obertura a l’Evangeli i el seguiment del Senyor en la seva Encarnació i Naixement a Betlem fins a vessar la seva sang a la creu. Sant Francesc va rebre de Déu el do dels estigmes, les llagues de la Passió del Crist que es van marcar a la seva carn.
Tots recordarem a l’Evangeli l’episodi del Jove ric, el qual, després de sentir la invitació de Jesús a deixar-ho tot, vendre-ho i donar els diners als pobres, va marxar trist perquè no es volia desprendre pas de les riqueses. L’interés que tenia per Jesús es va esvair i no va ser capaç de seguir-lo. ¿Havia fracasat Jesús? ¿Havien caigut les seves paraules en un sac foradat? De cap manera! Perquè molts altres joves, en diverses èpoques van escoltar aquesta mateixa crida a través de l’Evangeli i van respondre afirmativament a Jesús, entre ells Francesc D’Assís.
Amb una actitud humil, il poverello va propiciar una reforma de l’Esglèsia del seu temps, sempre en fidelitat i obediència al Papa i al bisbe de la seva època, perquè Francesc era un home de comunió. Aquestes són les actituds que hem de tenir nosaltres a l’hora de treballar per la renovació de l’Església del nostre temps.
