Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Volem dir tantes coses als que estimem però no les diem… què esperem?
S’ens va el temps, en discussions sense sentit,… ens aprofita per a alguna cosa?
En comptes de dir quant estimes, t’ho passes dient ximpleries… i l’amor per quan ho deixes?
Perds la persona que més estimes per no tractar d’entendre-la… no val la pena que la comencis a escoltar?
és bo dir t’estimo, en comptes de dir altres coses… perquè no l’hi dius deu vegades al dia?
és bo demanar a Déu saber estimar, però a estimar s’aprèn estimant. Per què no comences a estimar i deixes de banda tanta teoria?
Els matins no són, com voldries que fossin, però… però per què no veus el positiu que puguin tenir?
El sol no brilla com voldries i els teus dies són grisos… i per això et deprimeixes?
La lluna no la veus i les teves nits són fosques… i per això penses que Déu no està?
Cal tenir paciència, amb la persona que dius que estimes… o és que estimar ho pensaves com un camí de roses i que només consistia en gaudir?
Ens encega la ira, l’orgull i ofenem sense voler a qui més estimem, pregunta’t llavors quina classe d’amor és el teu.
és bo demanar perdó, si saps que has ofès… doncs llavors ja estàs trigant.
és bo donar gràcies a Déu per tenir-te a tu com a amic… doncs dóna gràcies tots els dies.
és bo dir una oració a Déu, donant gràcies per l’alba i el vesprejar de cada dia, però és més bo donar-li gràcies per estimar i saber-te estimat.
és bo dir-li a un amic quant l’estranyes… però és més bo que el visitis més sovint.
és bo veure els defectes teus abans que els aliens… però és més bo que et decideixis a rectificar els teus en primer lloc.
Per això jo avui et dic:
Que em perdonis, per tots aquests moments, que no vaig gaudir de tu, per caminar en dicussions ximples.
Que aprenguem a oblidar, doncs cal oblidar per saber perdonar de cor.
Que el sol avui està iluminant aquest dia més que mai, perquè veure el teu rostre alegre, és el millor sol que em pot il·luminar-
Que la meva nit és clara, perquè la lluna està donant-me la seva llum, que és el reflex del teu cor.
Que el meu Déu escolta les meves oracions i està amb mi… per això ha ressucitat per no deixar-me mai.
Per què si la vida és tan curta, me l’haig de passar barallant-me amb tots els que m’envolten i sobretot amb els qui m’estimo?
Per què no gaudir d’aquests moments, que són tan poc, que viuen en tu i et donen aquesta energia que necessites, per lluitar a la vida pel que vols?
Per què no somriure-li a la vida si et tinc a tu i a Crist al meu costat?
Per què no envoltar-me d’amor, així la vida la veig d’un altre color, i les penes són menys i els dolors es guareixen més ràpidament?
Per això avui obriré els meus braços a un amic, sense veure els seus defectes. El més bo de la vida, no és el més bell: és el que més s’estima.
és bo refrescar totes aquestes coses, perquè són les que poden fer felices a les persones.
Per això mateix, omple els dies de vida, així i solsament així, tots els teus dies seran de Pasqua.
