La transfiguració de Jesús i el sacrifici d’Isaac són dos episodis bíblics amb mútua i gran relació entre si, ja que tots dos estan vinculats amb el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor. El sacrifici d’Isaac prefigura el sacrifici de Crist a la creu: Déu posa a prova a Abraham, però l’amor diví per la humanitat sobrepassa la fe del patriarca. Isaac havia de ser ofert en sacrifici a Déu, però va ser rescatat de la mort per la fe i l’obediència del pare. No obstant això, per salvar-nos a nosaltres, Déu no va escatimar el seu Fill. La transfiguració de Jesús anticipa, abans de la seva mort, la glòria i la llum de la resurrecció. Per la seva obediència al Pare, Jesucrist ressuscitarà i serà glorificat. Perquè els seus deixebles no desfallecieran en la fe davant el fracàs de la seva mort a la creu, uns mesos abans Jesús va anticipar la seva glòria als seus apòstols més íntims. En el camí quaresmal cap a la Pasqua recordem avui aquest episodi. Pere, Jaume i Joan: veureu abandonat, escarnit, maltractat, burlat, crucificat i mort al vostre mestre, però no tingueu por, perquè la glòria lluminosa que heu vist a la muntanya, la contemplareu quan hi hagi ressuscitat d’entre els morts, perquè el Pare celestial així ho declara en dir:
Aquest és el meu fill estimat, escolteu-lo.
Durant la vida, Déu posa a prova la nostra fe de moltes maneres. En els casos d’Abraham i de Jesús van ser proves extremes. Però habitualment, en el nostre cas, la prova es posa en relleu en els detalls i fidelitat quotidians. Davant les mil petites o grans dificultats que se’ns presenten, ens assalta la temptació del desànim i ens envaeix el cansament i el dubte de si val la pena esforçar-se, de si té sentit creure i seguir Crist renunciant a l’estil de vida en voga entre molts que viuen al nostre voltant. Llavors és quan necessitem experimentar la proximitat de Déu en l’oració al Pare, com Jesús a la muntanya de la Transfiguració. La glòria ve després de la creu, però en la nostra vida ja hi ha moments que anticipen la victòria. Potser haurem vist abandonar molts companys de viatge, però nosaltres sabem en qui confiem i per això el seguim. Certament, hem conegut moments difícils; però, Quants moments de joia i plenitud ens ha regalat també el Senyor !, ja sigui després de la crisi o enmig d’ella; aquests moments són com un raig de sol que travessa els núvols.
Pere va trobar benestar a la muntanya i volia quedar-s’hi. També nosaltres, en conèixer l’amistat sincera i profunda amb el Senyor voldríem quedar-nos. ¡Romandre en la seva intimitat és tan dolça en una vida plena de lluita! Quan per alguna raó coneixem la placidesa, ens voldríem quedar i atrapar definitivament aquests moments. Però el mateix Jesús ens diu que hem de baixar de la muntanya i anar a Jerusalem. Tenim benestar quan preguem, quan l’Evangeli esdevé un bàlsam curatiu per a les ferides dels nostres pecats; però hem de descendir de la muntanya i posar-nos al mig de la plaça per predicar l’Evangeli amb obres i paraules i per treballar per un món més humà, més fratern i més sensible als valors del Regne de Déu.
