Pentecote_Restout-min

Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.

En l’Antic Testament la Pentecosta era la festa de la sega que el poble d’Israel celebrava cinquanta dies després de la Pasqua. La Pasqua commemorava la sortida d’Egipte i la Pentecosta l’entrega de la Llei a Moisès al Sinaí; una vegada establerts a la Terra promesa, coincidia amb l’època de les primeres collites. En el Nou Testament, els cristians celebrem la vinguda de l’Esperit Sant i, amb ella, arribem a la plenitud de la celebració de la Pasqua, cinquanta dies després de la Resurrecció del Senyor.

L’Amor de Déu és vessat en el nostre cor amb la arribada de l’Esperit Sant, el Paràclit, portador dels dons divins i defensor nostre. Aquest és el punt i final de la missió de Jesús, de la seva vida humana, passió, mort i resurrecció. És aquest el dia en què es va complir la promesa de Crist als Apòstols, per guiar-los a la seva tasca evangelitzadora. L’Esperit Sant és la més desconeguda de les tres persones de la Santíssima Trinitat; és a Ell que invoquem a l’Eucaristia per demanar-li els seus dons:

  • La SAVIESA, el gust per l’espiritual, que ens orienta cap a la transcendència, per apreciar i prioritzar els béns celestials per damunt de tot allò terrenal.
  • L’ENTENIMENT, per comprendre la paraula revelada i aprofundir en el seu contingut.
  • La CIÈNCIA, que il·lumina la consciència en els moments clau de la vida.
  • El CONSELL, que enriqueix la prudència, virtut natural, per combatre les passions d’ambició de diners, domini sobre els altres i plaers sensuals.
  • La PIETAT, que guareix la duresa de caràcter i obre el cor a la tendresa.
  • El TEMOR DE DÉU, l’antídot del nostre orgull, que ens mena a la humilitat i senzillesa de cor.
  • La FORTALESA, força sobrenatural, per damunt de les forces humanes, per vèncer les dificultats.

És també l’Esperit Sant qui convoca l’Església, l’uneix en la diversitat i li regala els dons de la unitat, de la santedat i de l’apostolicitat. El CRIST, Sacerdot etern, és qui invoca incessantment l’Esperit sobre l’Església.