La crisi actual, caracteritzada per la recessió econòmica i l’amenaça contra la pau, és en boca de tothom i cadascú l’experimenta amb més o menys intensitat. No obstant això , els períodes de crisi ens donen l’oportunitat d’experimentar un creixement personal i reflexionar cap a on va la nostra societat .
Juntament amb la crisi econòmica, hi ha també altres crisis importants i en què vivim immersos des de fa temps: la crisi de valors, la crisi de Fe de moltes persones i del conjunt de la societat, la crisi de la joventut , que no veu horitzons engrescadors, i així podríem allargar la llista. Sembla que només ens preocupi l’economia, sense prestar atenció a les causes que ens han portat a la crisi. L’economia, és l’única cosa important a la vida? Ens movem només per l’afany de tenir i gastar?
Tota crisi econòmica és el resultat final de no haver seguit ni donat importància al manament de Déu:
Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, i els altres com a tu mateix
En conseqüència, no podem ser tan egoistes com ho hem estat fins ara. Hem invertit aquest manament i primerament cadascú s’ha estimat a si mateix amb tot el seu cor, amb tota la seva ànima i amb totes les seves forces i, si encara quedava alguna engruna, ha estimat el proïsme com almoina, i en darrer terme ha estimat Déu donant-li les foteses de la seva vida. Podrà beneir Déu la nostra existència quan li donem tan poc perquè Ell ho pugui transformar? Pensem que Déu ens beneirà si, en comptes de posar-nos a les seves mans, ens allunyem d’Ell?
La crisi econòmica reflecteix la crisi de Fe i de vida que caracteritza la nostra època. Cap a on s’encamina la nostra vida? Només cap al consumisme, el benestar material i el plaer a qualsevol preu? Quin és el tresor de la nostra existència? Jesús va dir:
On tens el tresor, hi tindràs el teu cor. ( Mt 6, 21 )
¿Hem d’estar vivint sempre més enllà de les nostres possibilitats? Ha de ser aquest el nostre ideal? Certament, els diners calen, però tenim diners per viure, no vivim per tenir diners. La riquesa material no és ni pot ser el nostre Déu.
Enmig de la incertesa, el salm 46 ens anima:
Déu és el nostre refugi i la nostra força , la nostra ajuda en moments d’angoixa . Per això no tindrem por encara que es desfaci la terra, encara s’enfonsin les muntanyes al fons del mar. ( SI 46 , 1-2 )
El poder provident de Déu està més enllà de la inseguretat econòmica, per això confiem en Ell i sabem que no ens deixarà de la mà. Una època difícil com la que estem vivint ha moure’ns a la conversió i a fomentar una relació més profunda amb el Senyor, i al mateix temps a portar una vida més austera, solidària i fraterna, centrada en el que és important. La Quaresma ens brinda l’ocasió de recordar les paraules de Crist:
Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu. ( Mt 25 , 40 )
