L’Evangeli és Bona notícia i, per això, és un missatge ple d’esperança. Jesucrist ens convida els seus deixebles a confiar i no tenir por, perquè Déu està amb nosaltres en tot moment.</ p>
Al llarg de la vida hi ha moltes qüestions que ens preocupen i angoixen. Viure sense por és, d’alguna manera, aprendre l’art d’existir i desenvolupar en aquest món la imatge divina amb què Déu ens ha dotat en crear-nos. Viure sense por és tenir capacitat de reconciliar-cada un amb si mateix i amb el món que l’envolta. Confiar en Déu i entrenar-nos en l’art de saber viure és obrir la porta a l’esperança i afrontar la vida amb optimisme; llavors és por desapareix i el que ens angoixava passa a convertir-se en un estímul. El que està posseït per l’Esperit de Déu no es deixa paralitzar per la por. </ P>
De totes les pors que abunden en el món n’hi ha un que ens hem d’esforçar per superar ja que pot tenir efectes nocius i devastadors: es tracta dels respectes humans, la por al què diran, la por a veure’ns en ridícul. El cristià no pot quedar encallat. Jesús va dir: </ P>
Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, el qui la perdi per mi i per l’Evangeli la salvarà per a la vida eterna.
Fixem-nos en els grans profetes contemporanis, per posar un exemple: Gandhi, Martin Luther King, Pau VI, Joan Pau II, Óscar Romero, la Mare Teresa de Calcuta, entre d’altres: han dit valentament coses que incomodaven a molts. Ara bé ¿Què es necessita per perquè el món sigui millor? Callar per por, buscar compromisos per intentar acontentar a tots o dir la veritat pel seu nom i denunciar les injustícies? Què és més important per a un cristià: l’opinió i prestigi davant els homes o bé la Glòria de Déu, que és la vida dels homes? Al llarg del nostre pas per aquest món tots ens podem equivocar, però aquell que es queda aturat i no avança per por ja s’ha equivocat d’entrada. </ P>
La condició fonamental del Cristià és la de testimoni, això ens ha de fer conscients del missatge que vam anunciar i de la realitat en què vivim, en què hem de comunicar l’Evangeli. L’essència del missatge que proclamem és que Déu ens estima, ens ha salvat per Jesucrist i que, amb la salvació de la humanitat, ha començat a fer-se realitat un món nou, el Regne de Déu. </ P>
La realitat en la qual vivim és una societat fortament secularitzada, en la qual s’ha anat estenent una atmosfera de agnosticisme o d’ateisme pràctic, que fa que una gran massa de batejats visqui segons uns criteris pagans més que cristians. En aquesta situació aquests germans nostres han perdut el sentit comunitari de la Fe o potser ja no ho han tingut mai perquè han nascut en un ambient en què això s’ignorava. I així contemplen l’Església no com una família de la qual són membres sinó com una mena d’institució pública de serveis religiosos de la qual se senten distanciats i a la qual acudeixen en moments puntuals. </ P>
Al mateix temps cal afegir una sèrie de prejudicis que fan de pantalla i dificulten que el missatge de Jesucrist sigui conegut genuïnament. No obstant això, en la societat en què vivim hi ha també molts aspectes positius com els que mostren aquells que han descobert el sentit de la Fe, que abans no coneixien, com pot ser la dimensió comunitària o la unitat entre Fe i vida, o la il·lusió i l’esperança amb què viuen la seva participació en Jesucrist. Per això, ja que hem de portar un missatge d’esperança al món, una bona notícia, mai s’ha de tenir por </ p>
