Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
La paraula de Déu d’aquest diumenge ens situa davant una cruïlla per la qual tots hem hagut de passar alguna vegada per abraçar la fe en la nostra vida, i rebutjar la mentalitat escèptica del món.
El ric epuló de l’evangeli d’aquest diumenge apareix parlant amb Abraham després de la seva mort, patint l’infern. I li diu que si els seus germans veuen a un mort que se’ls apareix llavors es convertiran. Cal tenir en compte el desig bo del ric epuló, però desviat; vol que uns altres es converteixin a la veritat de Déu, però ell, en l’infern, mai ho podrà aconseguir, doncs encara que ho desitja viu xisclant de ràbia al no poder arribar a Déu per les seves pròpies forces: no es deixa agafar per l’Amor.
Nosaltres també passem alguna vegada per aquest encreuament de camins sempre decisiu per a la nostra vida de fe: desitgem de vegades internament que Déu actuï a la manera humana i així, per part de tots pugui rebre reconeixement (segona temptació de Jesús en el desert), o per contra volem escoltar la paraula de Déu amb humilitat i obediència, doncs ens reconeixem ignorants en les coses de Déu.
Si no escolten a Moisés i als profetes, no faran cas ni encara que ressusciti un mort. (Lc 16, 31).
Jesucrist ens vol recordar avui que si no escoltem no creurem, si no escoltem només podrem recórrer al que portem en el nostre interior, a la veu de la consciència sí, però també la veu de la temptació i del pecat. Què és el que necessita un alcohòlic? No quedar-se sol, evitar el corc del descoratjament i buscar i escoltar sempre a altres persones. El mateix passa amb la nostra ànima, si no som capaços d’acostar-nos a Déu (i també als altres) per escoltar la seva Paraula, que és Crist, no serem capaços de vèncer a la mentalitat egoista del Maligne que s’infiltra en el nostre interior com quelcom “lògic, realista i molt humà.”
Combat el bon combat de la fe. Conquista la vida eterna a la qual vas ser cridat, i de la qual vas fer noble professió davant molts testimonis. En presència de Déu, que dóna la vida a l’univers, i de Crist Jesús, que va donar testimoniatge davant Pons Pilat amb tan noble professió: t’insisteixo que guardis el manament sense taca ni retret, fins a la manifestació del nostre Senyor Jesucrist. (1 Ti 6, 12 ss).
El missatge del Senyor és clar, hem de combatre el combat de la vida i de la fe; hem fet una molt noble professió de fe davant de molts germans, tots els altres cristians, i així ens hem assemblat a Crist que pobre i assotat, sense res ni ningú en aquesta terra, va donar testimoniatge de la Veritat davant el legítim governador: Pilat. El Déu viu i veritable és el que dóna vida a l’univers, és el que per Crist el seu Fill ens ha cridat a la vida perquè obrint els ulls descobrim el camí estret i segur de la saviesa, que és el de la humilitat, que és el de la Creu.
