Sorry, this entry is only available in Catalan For the sake of viewer convenience, the content is shown below in this site default language. You may click one of the links to switch the site language to another available language.
Jesús es va aparèixer als Once i els hi va dir: aneu per tot el món, anuncieu la Bona Notícia a tota la creació. El que cregui i es bategi, es salvarà. El que no cregui, es condemnarà. I aquests prodigis acompanyaran als qui creuen: llançaran als dimonis en el meu Nom i parlaran noves llengües; podran prendre les serps amb les seves mans, i si beuen un verí mortal no els hi farà cap dany; imposaran les mans sobre els malalts i els guariran. (Mc 16, 15-18).
Aquestes paraules del diví Mestre ens fan captar millor una realitat molt profunda que professem en la nostra Fe: que Jesús és Déu veritable i que Ell es col·loca al centre de la Creació com el pastor que ens crida a descansar en el seu sant Cor. Les paraules de Crist no les diu qualsevol. En el Credo diem que el Senyor Jesús és el Fill únic de Déu, nascut del Pare abans de tots els segles: Déu de Déu, Llum de Llum, Déu veritable de Déu veritable, engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare. Aquesta gran veritat ressona en les paraules del Mestre citades més amunt.
Això ens fa avui pensar en el testimoniatge de sant Pau, i en el que podem donar i viure nosaltres. L’Apòstol es va trobar amb Jesús de camí a la ciutat de Damasc, aquell a qui ell perseguia amb totes les seves forces es presenta com algú ple de llum i com algú celestial. Però al mateix temps Jesús és algú de la terra, perquè es deixa perseguir i atacar en els creients. Sant Pau es troba directament amb Crist i la seva vida canvia per complet; se sent estimat pel Senyor, perdonat i enviat a anunciar un nom, el de Crist, un sol poder sobre la faç de la terra, el de la Creu gloriosa. A la vida de sant Pau veiem reflectides les paraules de Crist als onze: només el baptisme i la fe en Crist ens podran salvar. Aquest algú desconegut que és Déu s’ha fet conegut, té un nom propi i un rostre, és Jesús. I, compte, no és algú més, és l’únic Salvador.
En relació amb la nostra vida, podem preguntar-nos: Què vol dir això per nosaltres? Vol dir que tampoc per a nosaltres el cristianisme és una filosofia nova o una nova moral. Només som cristians si ens trobem amb Crist. Certament no se’ns mostra d’aquesta forma irresistible, lluminosa, com va fer amb sant Pau per convertir-lo en Apòstol de totes les gents. Però també nosaltres podem trobar-nos amb Crist en la lectura de la sagrada Escriptura, en l’oració, en la vida litúrgica de l’Església. Podem tocar el cor de Crist i sentir que ell toca el nostre. Només en aquesta relació personal amb Crist, només en aquesta trobada amb el Ressuscitat ens convertim realment en cristians. Així s’obre la nostra raó, s’obre tota la saviesa de Crist i tota la riquesa de la veritat. Per tant orem al Senyor perquè ens il·lumini, perquè ens concedeixi al nostre món la trobada amb la seva presència i perquè així ens doni una fe viva, un cor obert, una gran caritat amb tots, capaç de renovar el món. (Benet XVI).
