Una vegada vaig llegir en un autor espiritual contemporani que la Quaresma és com un període d’Exercicis espirituals per a tota la comunitat cristiana. Crec que és una afirmació encertada, puix que el temps quaresmal ens convida a la reflexió. Durant la Quaresma ens cal recordar la promesa que Déu ens ha fet. De la mateixa manera que Jesús i els apòstols fan una aturada en el camí i viuen l’experiència de la Transfiguració, també nosaltres cal que ens aturem uns moments enmig del tràfec de la vida per adonar-nos d’on venim i quin és l‘horitzó vers el qual ens adrecem.
De vegades els arbres no ens deixen veure el bosc i ni tan sols el camí. És el que li succeïa a Abram. Recolzat en la promesa de Déu, havia sortit d’Ur de Caldea; però el temps anava passant i el compliment de la promesa no arribava. En aquella circumstància, necessitava que Déu li confirmés la promesa i li donés alguna garantia de la seva realització. Nosaltres experimentem també quelcom semblant: de tant en tant necessitem confirmar que allò que fem té sentit, que no estem treballant en va ni sembrant a l’aire. La pregunta d’Abram, «¿Quina garantia me’n doneu, Senyor?», és similar a la que de vegades ens fem nosaltres: «¿Paga la pena ser cristià i viure segons l’Evangeli?» La confimació a aquesta pregunta s’esdevé en la trobada personal amb Déu, en el silenci i en la pregària.
La Transfiguració té lloc en el camí que porta a Jerusalem. Jesús sabia el que anava a succeïr, els apòstols potser ho albiraven, però no s’atrevien a preguntar. Havia passat el temps de les multituds, l’oposició dels fariseus i de les autoritats anava augmentant. Davant d’aquests fets que podien fer plantejar la pregunta: «¿Serà realment Jesús el Messias?», el Mestre i els deixebles s’aturen i pugen a una muntanya per fer el seu recés i pregar. En aquest moment de silenci té lloc la confirmació del designi de Déu: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit, escolteu-lo». Aquest diumenge ha de ser per a nosaltres un dia en el qual vegem confirmada la nostra fe. No només paga la pena seguir Jesús, sino que aquesta és la nostra alegria més gran. És una joia immensa ser cristians perquè, com diu sant Pau, som ciutadans del cel i hem estat configurats al cos gloriós de Jesucrist. Aquesta és la promesa, encara no s’ha realitzat en la seva plenitud, però ja es va complint, de mica en mica, al llarg de la nostra vida. La resplendor de la Transfiguració és una anticipació, una garantia, puix que nosaltres també som fills estimats de Déu.
